Blocosfera

Segons Viquipèdia, una BLOCOSFERA o blogosfera, també coneguda com a món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d’un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltat de tots els blocs existent a Internet com a la blocosfera.

Un BLOCAIRE és aquell crea i manté actualitzat el seu bloc. Per norma general el bloc no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles). 

Per aprendre'n més del que és la Blocosfera, la Núria, la Mariona, l'Aida, la Bea i jo hem creat un bloc que parla de la integració a les escoles. 

Penso que és molt important integrar l'infant nou vingut a les aules catalanes. L’aula d’acollida és una espai excel·lent, agradable i còmode on es fomenta l’adaptació i la integració a la vida diària. Els infants aprenen la llengua catalana, la seva cultura, les seves tradicions, i valoren la multiculturalitat. Tots tenim dret a una educació digne. 


Podeu accedir al nostre bloc fent clic aquí 
Esperem que us agradi!

Avui comença tot

L’altre dia a seminari parlant del llibre Va de Mestres, una companya va opinar sobre la pel·lícula “Avui comença tot.”

Ja fa un temps que la vaig veure (quan estudiava el mòdul d’educació infantil) i la veritat és que em va sorprendre gratament perquè reflexa una realitat educativa existent (encara que una mica exagerada) avui en dia.

Tracta un dels temes socials que en la meva opinió més s’han de cuidar com és l’educació. Pares, mestres, psicolegs, les administracions; és a dir, tota la comunitat educativa ha de tenir una estreta relació perquè tot funcioni de manera satisfactòria.

Un penjo un fragment de la pel·lícula que m’agrada especialment.
Espero que us agradi! :-)

Els artistes a les escoles

Mila Torres. Doctora en història de l'art, formadora del professorat i mestra del CEIP Onze de Setembre de Sant Quirze del Vallès.

Fa dos anys que, Mila Torres com a formadora del professorat, estar portant a terme, amb el Centre de Recursos Pedagògics Sabadell, un curs que porta per títol "Els artistes a les escoles". Els resultat, segons Torres, estan sent impressionat tant per part dels mestres implicats com dels alumnes i els artistes.

L'objectiu principal ha estat introduir l'aprenentatge de l'art plàstic per mitjà del coneixement d'un artista local, el qual ha entrat en contacte directe amb l'escola.

D’aquesta manera aprenen a gaudir de l'art que els presenten aquests artistes i d'allò que els alumnes han estat capaços de produir. Desenvolupen sensibilitat davant les manifestacions artístiques i a la vegada aprenen a mirar. Treballen l'educació emocional i les habilitats del pensament. La vivència de les obres d'art produeix una necessitat de participar en un procés de creació, d'expressió. Així, s'ha establert amb l'artista un vincle de comunicació a tots els nivells: plàstic, de llenguatge, matemàtic, musical, de coneixement del medi, de les TIC i, fins i tot, d'expressió corporal. És a dir, es fa un projecte interdisciplinari que permet treballar totes les matèries a partir de l'àrea d'educació visual i plàstica. Fins ara, han participat en aquest projecte sis artistes i vint-i-quatre mestres. El resultat són uns alumnes que treballen amb ganes i entusiasme, que gaudeixen de l'aprenentatge i que comproven que els continguts que es desprenen d'una obra plàstica són molts i sempre enriquidors.

Mestres, compromís i dedicació en la formació dels infants

Us escric un article que m'ha sortit interessant de la revista Funció (Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i  Administracions Públiques). Tardor 2009.

La complexitat de la feina dels mestres fa que sigui difícil definir-la. Més enllà de transmetre coneixements, el paper dels mestres s'ha anat ampliant i cada cop la societat els demana més implicació en la formació global dels infants com a persones.

L'Anna Bonjoch és tutora de P-5 al CEIP Montseny de Breda. Té trenta-un anys i en fa sis que fa de mestra. Afirma que quan va començar no tenia una vocació clarament definida, però sí que sabia que volia deixar de ser administrativa per treballar amb infants. "Sempre m'han agradat molt els nens i pensava que ho faria bé. Ara penso que no hi ha cap altra feina per a mi millor que aquesta". L'Anna és mestra d'infantil i també pedagoga, i assegura que es veu molts anys en aquesta professió. "Cada vegada m'agrada més. És una feina que t'omple molt." 

Per ella, ser mestra d'educació infantil consisteix a "ensenyar els infants a ser persones, ensenyar-los les relacions humanes". A més, creu que "la manera com vivim actualment fa que també hagis de donar als infants molta afectivitat". Allò més important és, segons explica, "aconseguir que els nens i nenes vinguin contents a l'escola. Que aprenguin, però també s'ho passin bé". Però també admet que cada cop la tasca dels docents es fa més complexa. "Les famílies treballen moltes hores, i una part de l’educació que correspon als pares i a les mares te la deleguen a tu".

Tot i que assegura que no és el seu cas, sí que reconeix que la seva professió ha perdut consideració i valoració social. "La teva feina es fa molt difícil si no tens el suport de les famílies", diu.

Per l'Anna, les qualitats necessàries per a una mestra d'educació infantil són "que t'agradi la relació amb els infants i tenir moltes ganes d'aprendre sempre, de fer coses noves i de no estancar-te". Segons el seu parer, el millor és posar en funcionament nous projectes. "És una feina molt maca, però sempre és diferent. Un dia et porten un conill a classe, i això es pot convertir en el tema central d'una part del curs. Cal estar sempre obert a tot i atent a les reaccions dels alumnes". Per això, a l'Anna allò que més li agrada de la seva feina és "fer coses noves i veure que els nens responen i que els pares t'ho valoren".

Cultura Lliure i Programari Lliure

"PROGRAMARI LLIURE" (Free software) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, hem de pensar en "free" com a lliure, no com a gratuït

Ser lliure significa que no has de preguntar o pagar pel permís.

La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat específica.

"Programari Lliure" no significa "no-comercial". Un programa lliure ha d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament comercial, i distribució comercial. El desenvolupament comercial de programari lliure ja no és inusual; aquest programari lliure comercial és molt important.

A la "CULTURA LLIURE" hi trobem tota aquella creació, i el moviment que la promou per l’elaboració i difusió de la cultura, d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als de programari lliure. Un exemple de cultura lliure es la mateixa viquipèdia.

Flickr és una pàgina web que permet emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies i vídeos online. Actualment Flickr compta amb una important comunitat d'usuaris que comparteix les fotografies i vídeos creats per ells mateixos. Aquesta comunitat es regeix per normes de comportament i condicions d’ús que afavoreixen la bona gestió dels continguts. La popularitat de Flickr es deu fonamentalment a la seva capacitat per a administrar imatges mitjançant eines que permeten a l'autor etiquetar les seves fotografies i explorar i comentar les imatges d'altres usuaris.

Hem de tenir en compte, però, que alguns usuaris poden utilitzar fotografies teves sense cap consentiment.

És per això que existeix CREATIVE COMMONS, llicència gratuïta que protegeix les teves fotografies legalment. Hem de tenir presents quines condicions volem acceptar per estar protegits (per exemple que abans de descarregar una foto, et demanin permís posant-se en contacte amb tu). organització no governamental sense ànim de lucre que desenvolupa plans per ajudar a reduir les barreres il·legals de la creativitat, per mitjà d’una nova legislació i de les noves tecnologies.

Els memes es poden definir com la transmissió d’informació, amb la construcció de coneixement a partir d’una idea inicial. Facilitem així la comunicació entre altres i això ens porta a construir un nou coneixement.

"COPY LEFT": Neix com a oposició al “copyright” i significa que no es restringeix la còpia, s’anima a ella, mitjançant una llicència, un text que acompanya el treball, on s’especifiquen els termes en que es permet distribuir-lo, usualment amb total llibertat o restriccions.

------- Cultura Lliure i Programari Lliure. 4 situacions per al debat -------

A-    És incorrecte que un professor imposi una marca concreta de bambes perquè no els deixa decidir lliurament. S’hauria de tenir en compte l’economia de cada família, de si ja té unes bambes, si per exemple li han regalat unes, o els gustos mateixos de cada nen/a …  

B-  És incorrecte perquè de nou el professor condiciona als seus alumnes que només facin la cerca d’imatges amb el google quan tenim, per exemple, el yahoo. Els hi imposa un programa que no és lliure sinó que una marca en concret, el word,  per enganxar i comentar la informació trobada.

C- Incorrecte perquè no tots els alumnes disposen de la mateixa versió del power point, segurament alguns d’ells tindran la versió més antiga que la versió 2007. I els esta obligant a que tinguin aquesta versió, que tinguin aquest model en concret.

D- És la correcte. El professor de ciències dóna total llibertat als seus alumnes perquè agafin les postals que ells volen per portar-les als pares.

Audacity

Cada cop més es van incorporant les noves tecnologies a l’escola.

L’ús de la ràdio, per exemple, facilita la comunicació i el desenvolupament del llenguatge. Els nens/es fan històries narrades amb format digital. de la ràdio, per exemple, facilita la comunicació i el desenvolupament del llenguatge. Els nens/es fan històries narrades amb format digital.

-L’Audacity és un programa que potresultar molt útil a l’escola. programa que ens permet gravar la veuendirecte o importar sons que ja estan gravats, modificar-los, i fins i totimportar música per tal que s’escolti de fons.

Es pot trobar gratuïtament a internet i fins itot en català.

- El primer que fem és endollar el micròfon. Pergravar la nostra veu “cliquem” rec i quan acabem de gravar-la “cliquem” stop.

- Els espais que hem deixat en blanc entregravacions, o a l’inici i al final els podem retallar.

-També podem les parts del so que volem ampliaro rebaixar els decibels.

- Un cop gravada la primera veu, l’hem d’exportarcom a wav, i així amb totes les veus que gravem. Un cop estiguin totesgravades, “cliquem” el botó i les anemposant una a sota de l’altra perquè si no ho féssim sonarien totes de cop. Uncop ben ajustades les exportem com a wav.

- Amb el botó podem retallar les parts de la pista que noens agraden.

- També podem importar àudio. A l’hora de fer-hohem de tenir en compte el volum perquè hi ha moments que marquen diferències (crescendo,descrescendo, el final,...) - Per fer-ho “cliquem” marquem on volem variar el volumi ens fixem que surten tres punts blancs. Marquem llavors el punt inicial, unpunt aproximat on la música començarà a créixer i un punt central. Sense deixarde “clicar” el cursor en posem sobre els punts i anem graduant el volum per talde que soni fluix, fort,.. també ho podem escurçar, tirar endarrera,...

- Per poder penjar l’àudio ja gravat, hem d’anara Google Sites i crear un adreça URL. Un cop creada, adjuntem l’àudio i ja lapodem penjar al bloc.

Per escoltar-ho fes clic aquí

Crítica d'un text literari

Quim Monzó
Mil cretins                                    
Quaderns Crema
174 pàg.
10,45 €

Aquest llibre apareix dividit en dos parts clarament diferenciades. La primera part està composta per set contes, mentre que la segona es compon de dotze textos curts però de molta intensitat.

En un dels contes més afortunats de Mil cretins, la parella protagonista, per referir-se als metges i a la gent gran que viuen en un geriàtric sense consciència de la penosa existència que porten, els anomena “cretins”. Mil cretins?. En el conjunt del llibre recorreria, en canvi, a aquells éssers que vaguen per la ciutat, els cretins, que ens fan la vida més incòmode i antipàtica; així com els protagonistes de “La plenitud de l’estiu”, que actuen com dibuixos animats, amb gests mecànics i el lloc comú sempre a punt; o “Xiatsu” aquest altre grup de l’institut de medicina tradicional xinesa, que amb les molèsties que genera, aconsegueix expulsar del bar als clients solitaris. En el “Senyor Beneset” s’explica com una persona de la tercera edat vidu es transforma en transvestit davant la mirada impassible del seu fill, qui ha anat a visitar-lo a un geriàtric, però prefereix no discutir amb el seu pare. "Miro per la finestra" és la història d'un home sense ganes de res que es dedica a observar als habitants de l'edifici de davant o el carrer mateix. Fins que la trucada de telèfon de la Mònica el fa reflexionar en el que podria veure si visqués en un lloc diferent. El narrador distingeix entre mirar i veure, i aquí el seu personatge podria dir-se que mira amb la consciència d'estar mirant. "L'arribada de la primavera" tracta de la vida en els geriàtrics, de la lenta agonia dels avis, del que costa abandonar el món, malgrat que ja no ens quedi res a fer en ell. I tot això vist per un home solter que s'enfronta a la deterioració dels seus pares, a l’alzeimer i a l'eutanàsia, a la demència senil dels seus progenitors, a les restes de vida que han deixat al pis que habitaven... Un món, en suma, construït (s'apunta) amb objectes espatllats que mai es llençaven per si de cas. Una altra de la peces més aconseguides és "Dissabte", on es narra la venjança d'una vídua, qui destrossa totes les fotos en les que apareix el seu marit i el món que va compartir amb ell, desmantellant la casa, els mobles, la seva roba, llençant-lo tot a les escombraries... En el desenllaç, la dona fins i tot pensa en arrencar-se la pell. "Trenta línies", un petit relat que inclou una poètica, on la necessitat d'escriure un text breu li fa descobrir que, sovint, l'extensió no és més que una manera d'encobrir, de dissimular, que tot just hi ha res a dir. Hi ha, però, algunes altres com "La sang del mes que ve", "Una nit"; així com "Un tall", que presenten una situació bastant absurda.

Relats curts de vides senzilles i quotidianes, magníficament ben contades. En tots ens parla de la vellesa, del dolor, de la desesperança i malgrat tot de l’afany amb què tots ens aferrem a la vida. Vida que sovint al final es desenvolupa a les sales dels geriàtrics, amb una soledat i tristesa absolutes, trencada un o dos cops la setmana per la visita apressada d’algun fill. També la incomprensió i la incomunicació entre generacions, la dels pares i la dels fills incompatibles en quant a expectatives i il·lusions. 

Els contes més anecdòtics, oxigenen els més tràgics i transcendents, on tampoc s’escapa l'humor negre que tant caracteritza a Monzó. Però el que realment és potent en aquest escriptor és que li dóna un to personal als seus relats, una mirada tan reflexiva com precisa sobre la realitat, ja que es deté en uns detalls els quals tot just hi solem pensar, convidant-nos a tornar a observar la realitat, els éssers que ens envolten, els objectes i les conductes, des d'una perspectiva diferent, partint d'altres coordenades.

Sólo vine a hablar por teléfono

Navegant per internet buscant alguna pista d'on comprar el llibre "Sólo vine a hablar por teléfono" de Gabriel García Márquez, he trobat tot el conte sencer i m'ha resultat molt interessant.


Us deixo aquest enllaç per si ho voleu llegir.


Un petonet!.

Està fet tot un actor...

Manipulant als pares!

Boníssim! jajaja!!!

Notebook i Delicious

Google Netbook és l’eina per emmagatzemar tot tipus de notes i guardar-les al teu compte de Google a Internet. El seu funcionament és molt senzill i pràctic. Tant sols s’ha de clicar a l’icona de notes i s’obre una petita finestra des d’on pots veure, afegir i gestionar les teves notes.

Notebook, permet també arrestar i organitzar les teves notes com tu vulguis de la forma que et resulti més fàcil. Si les vols compartir, pots fer pública la teva llibreta de notes donant una direcció pública, i la gent hi podrà accedir.

Delicious és una pàgina web en la que també podem emmagatzemar totes les

nostres pàgines preferides i poder-les consultar des de qualsevol ordinador. La diferència és que Delicious es defineix com una xarxa social, per tant hi podem fer crear una xarxa de diferents amics, compartir-hi i recomenar les teves pàgines.

Notebook i Delicious no impliquen que hagis de deixar de guardar enllaços al teu ordinador (prefereits). Pots usar el sistema clàssic per als enllaços que siguin molt personals i el delicious, per exemple, utilitzar-lo per aquells enllaços que vols compartir amb els demés usuaris.

Opinió personal: Em decanto més per Delicious perquè crec que és més factible, trobo molt intel·ligent poder enviar diferents documents que hi tens penjat a la teva xarxa social.

Children see, children do. Make your influence positive.

Hem de ser conscients que per l'infant l'adult és com un model, el seu referent. Per tant, imitarà la seva conducta, la seva forma de ser, el que expressa i com ho expressa.


Hem de tenir especial cura en no cometre errors, l'educació és més fràgil del que un es pensa.

Per desgràcia aquestes coses passen, i seguiran passant.

Quins artistes!.

Nens i nenes de P3 "fan de" Miró i pinten diferents imatges a partir de les explicacions que li ha donat la mestra sobre qui era Miró, la seva vida, com pintava, ...  I després les enganxen totes a un mural.


Quines obres d'art!.  Que bé que ho han fet!.