Mestres, compromís i dedicació en la formació dels infants

Us escric un article que m'ha sortit interessant de la revista Funció (Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i  Administracions Públiques). Tardor 2009.

La complexitat de la feina dels mestres fa que sigui difícil definir-la. Més enllà de transmetre coneixements, el paper dels mestres s'ha anat ampliant i cada cop la societat els demana més implicació en la formació global dels infants com a persones.

L'Anna Bonjoch és tutora de P-5 al CEIP Montseny de Breda. Té trenta-un anys i en fa sis que fa de mestra. Afirma que quan va començar no tenia una vocació clarament definida, però sí que sabia que volia deixar de ser administrativa per treballar amb infants. "Sempre m'han agradat molt els nens i pensava que ho faria bé. Ara penso que no hi ha cap altra feina per a mi millor que aquesta". L'Anna és mestra d'infantil i també pedagoga, i assegura que es veu molts anys en aquesta professió. "Cada vegada m'agrada més. És una feina que t'omple molt." 

Per ella, ser mestra d'educació infantil consisteix a "ensenyar els infants a ser persones, ensenyar-los les relacions humanes". A més, creu que "la manera com vivim actualment fa que també hagis de donar als infants molta afectivitat". Allò més important és, segons explica, "aconseguir que els nens i nenes vinguin contents a l'escola. Que aprenguin, però també s'ho passin bé". Però també admet que cada cop la tasca dels docents es fa més complexa. "Les famílies treballen moltes hores, i una part de l’educació que correspon als pares i a les mares te la deleguen a tu".

Tot i que assegura que no és el seu cas, sí que reconeix que la seva professió ha perdut consideració i valoració social. "La teva feina es fa molt difícil si no tens el suport de les famílies", diu.

Per l'Anna, les qualitats necessàries per a una mestra d'educació infantil són "que t'agradi la relació amb els infants i tenir moltes ganes d'aprendre sempre, de fer coses noves i de no estancar-te". Segons el seu parer, el millor és posar en funcionament nous projectes. "És una feina molt maca, però sempre és diferent. Un dia et porten un conill a classe, i això es pot convertir en el tema central d'una part del curs. Cal estar sempre obert a tot i atent a les reaccions dels alumnes". Per això, a l'Anna allò que més li agrada de la seva feina és "fer coses noves i veure que els nens responen i que els pares t'ho valoren".