Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral escrita i digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral escrita i digital. Mostrar tots els missatges

23 de desembre del 2009

L'aula d'acollida: Un lloc per una educació globalitzadora

El tutor a l’aula d’acollida ha d’acompanyar al nouvingut a créixer, a aprendre.

Parlem dels sentiments de l’alumne, la metodologia, l’estructura a les aules el tutor,...

Les escoles d’avui en dia ja no són com eren antigament. Ens trobem davant d’una microsocietat a les aules, amb un multiculturalitat que hem de cuidar, respectar i ajudar. Com a futures mestres hem de tenir molt present els seus sentiments, acompanyar i guiar els infants en el seu aprenentatge

Personalment crec que és important que la gent sàpiga que existeix una aula anomenada d'acollida, que és una aula paral·lela a l’aula ordinària on s’ensenya i s'ajuda al nouvingut en aspectes com l'aprenentatge de la llengua i la cultura catalana, les normes, els respecte als altres, l’autonomia personal,... afavorint així la seva integració al país on es troba i evitant el seu aïllament i marginació.

Us penjo el vídeo que vam passar a classe per si el voleu tornar a veure :-)



23 de novembre del 2009

Saber escoltar...

Els programes que he fet servir han sigut l’Audacity i el Movie Maker.
Passos realitzats:
- Obrir l’audacity i gravar el text escollit.
- Afegir música: projecto -> importar audio. He reduir el volum per tal que no “solapés” el text.
- Guardar l’audio. Fitxer –> Exportar com a wav.
- Buscar imatges relacionades amb el tema.
- Obrir el movie maker. Importar imágenes (introdueix totes les imatges buscades), importar àudio.
- “ Arrestrar” cada imatge i l’àudio.
- Un cop “arrestrades” totes les imatges li donarem efectes: colecciones -> transiciones de vídeo -> escollir quina volem posar -> “arrestrar fins la imatge”.
- Guardem el movie maker i després anem a archivo -> guardar archivo de película.
- El guardem amb la opció que més ens desitjem i llestos, ja tenim la gravació!!!.

10 de novembre del 2009

Llegenda del campanar de Vilafranca


Quan s'acabaren elstreballs de construcció. al segle XVI, tot traient les bastides i els taulons,s'adonaren que el campanar seguia creixent.
L'alarma s'escampà per tota la vila; tothom parlava del fet i la gent patiaperquè en el cas que continués alçant-se, el campanar...cauria!
Un espavilat sastre, anomenat Jaumet, trobà la solució. Lligà una cinta a daltdel campanar, amb moltes penes i trifulgues i deixà que l'altra part toqués aterra.
L'endemà l'alarma havia augmentat: amb la humitat de la nit la cinta haviaencongit un pam! Si no arriba a ser per un ban de l'Ajuntament demanantserenitat als veïns, Vilafranca s'hauria quedat buida.
El campanar de Vilafranca es féu famós per tot el país, tant aviat creixia coms'encongia.

7 de novembre del 2009

Retrat


La persona que descric és d’estatura mitjana.
La seva pell és tirant a blanca i fina. Té el cabell castany fosc molt curtet, el que porta sempre lliure, sense recollir.
Els seus ulls són petits, de color marró fosc, expressius i una mica axinats. El nas també és petit i una mica punxegut. La boca és gran on sempre hi té una rialla. No li agrada maquillar-se, però no li cal, perquè sempre fa bona cara, té un bon aspecte.
Li agrada vestir còmode i juvenil. Normalment porta pantalons texans tirant a amples i samarretes del mateix estil, també unes bambes molt modernes i originals.
Per llegir i estudiar porta ulleres.
A l’hora de parlar del seu caràcter, es pot apreciar que és una persona molt tranquil·la, sensible, carinyosa i sociable. Sempre es mostra molt simpàtica amb tothom, riallera i extrovertida.
Invita a que confiïs en ella i se la veu molt amiga dels seus amics.
Una mica despistada, responsable, i segons la gent (jo també ho penso), molt madura per la seva edat. També és molt imaginativa i creativa.
Li agrada molt la música i se li dóna molt bé, sobretot tocar el piano que li apassiona. També li agraden molt les danses tradicionals i cantar, té la veu molt bonica.
Ser del cert, que serà una bona mestra.


La persona que descric, és l’Eli Puig.

Com fer una bona presentació oral?


El fet de plantejar-se parlar amb públic pot produir pànic. Tot i que fer desaparèixer els nervis per complet és molt difícil, si es segueixen les recomanacions i consells de com fer una bona presentació oral, pot ser molt més fàcil.
Primer de tot i com a principal: cal anar ben preparat. Anant ben preparat a una presentació les probabilitats de triomfar augmenten exponencialment. Quan hom porta un tema preparat els seus nervis poden disminuir considerablement i alhora el públic que assisteix a l’exposició segur que ho agraeix.
Portar un guió és també molt important, ja que seguint amb la línia dels nervis, et poden causar una mala passada i quedar-te en blanc, de forma que per ensortir-te’n un guió pot ser la solució més pràctica. Aquest guió, però, ha de ser el màxim esquemàtic possible per evitar caure en la temptació de llegir el què hi tenim escrit i monopolitzar l’exposició en la lectura del guió. Aquest fet no és agradable, ja que es perd la comunicació visual entre el que fa l’exposició i els assistents. Això és molt important, ja que aquest tipus de comunicació (visual) fa que el públic estigui més atent i es crea un vincle, una relació més propera entre la persona que fa l’exposició  i el assistents. Cal anar en compte, també, de no abusar a l’hora de centrar la mirada en algun dels assistents en concret, ja que es pot arribar a fer sentir malament a aquella persona a la qual es mira insistentment, creant-li una situació d’intimidació.
La posició del cos és també molt important. Es recomana no tenir res a les mans i tenir-les sempre de cara als assistents i no al revés, ja que així es crea una situació de confiança ( al revés es considera que es crea una situació de desconfiança).
És recomanable l’ús de diapositives, transparències, vídeos, àudios, pòsters, i tots els tipus de materials complementaris que puguin donar un toc més dinàmic i entretingut, al mateix temps que entenedor a l’exposició. Aquests materials han de ser també molt esquemàtics, sobretot en el cas de diapositives on és important no escriure en aquestes tot el text que hom té pensat exposar, ja que llavors l’exposició es convertiria en una lectura de les diapositives que pot arribar a ser molt pesada pels assistents. També cal tenir molt en compte a l’hora d’escollir el material la mida de la lletra i dels diferents dibuixos que hi poden ser presents, per aconseguir que tothom pugui ser capaç de seguir l’explicació.
Com als articles científics, la introducció i les conclusions de l’exposició són les parts més importants i que més recordaran els assistents i per tant, és molt interessant incloure en aquestes parts les informacions més importants que puguin atreure i agradar a la gent a la qual val dirigida l’exposició.
Aquests són alguns dels consells bàsics per a tenir un gran èxit en una presentació oral o si més no per ensortir-se’n mínimament. Sobretot  CAL ANAR BEN PREPARATS

Joan Amades


L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del pano

rama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura cabdal en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.

És per això, que per assolir aquest objectiu proposem l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com

per exemple organitzant actes commemoratius a les diferents poblacions, afegint-se la iniciativ

a amb propostes que es realitzen en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats que es fan habitualment.

9 d’octubre del 2009

Sólo vine a hablar por teléfono

Navegant per internet buscant alguna pista d'on comprar el llibre "Sólo vine a hablar por teléfono" de Gabriel García Márquez, he trobat tot el conte sencer i m'ha resultat molt interessant.


Us deixo aquest enllaç per si ho voleu llegir.


Un petonet!.