Sota l'eslògan "Imagina. Crea. Innova", el Parlament Europeu ha declarat oficialment el 2009 com un any el qual la innovació és la gran protagonista.
Amb aquesta iniciativa, la Unió Europea pretén que en el 2009, els seus ciutadans puguin afrontar els desafiaments futurs en millors condicions mitjançant una major ocupació del coneixement, i la innovació ràpida, que requereix amplificar la base d'habilitats creatives de la majoria de la població. D'aquesta manera es dóna major èmfasi a la creativitat i a la innovació en els àmbits del desenvolupament personal, social i econòmic.
Es busca promoure el talent humà i les diverses propostes creatives en àmbits com l'educació (des d'edats molt primerenques), la cultura, l'empresa, a nivell regional, en les polítiques d'investigació, socials i d'ocupació, així com en les polítiques energètiques, de transport, medi ambient i la societat de la informació. Aquesta acció hauria de promoure la resolució dels problemes i l'ús pràctic de coneixement i idees, incloent les formes d'innovació social i emprenedora.
Ján Figel, el comissari de la Unió Europea responsable d'educació, la cultura i la joventut, creu que "conscienciar públicament és una manera eficaç per a ajudar a trobar desafiaments; divulgar la informació sobre bones pràctiques, estimular l'educació i la investigació, la creativitat i la innovació, i promoure el debat de política i el canvi amb la finalitat de combinar l'acció en Comunitat a nivells nacionals, regionals i locals, generant sinergies i ajudant a concentrar el debat de política en qüestions específiques.
La Comissió no ha proposat un pressupost específic per a l'Any argumentant que la iniciativa pot organitzar pot utilitzar els programes d'Unió Europea ja existents planificant correctament la despesa administrativa. Encara que, per això, s'hauran d'incloure campanyes d'informació que aixequin consciències, debats, reunions, conferències i promoguen una àmplia varietat de projectes a nivell regional, nacional i europeu.
Per al pròxim 2010, l'agenda de Lisboa fixa com objectiu principal que la Unió Europea es converteixi en l'economia basada en el coneixement més competitiva del món.
Creativitat enfront la crisi
Així ho presenta - "creativitat enfront la crisi" - el propi Parlament Europeu:
En aquest context, a l'abril de 2009 el Comitè de les Regions i la Comissió Europea celebraran un fòrum que acaba d'obrir la seva convocatòria de participació als talents creatius joves de la Unió Europea que hagin contribuït al desenvolupament local promovent els seus propis negocis.També ho expressa en l'article publicat recentment a El País, Daniel Innerarity, on tancava el seu article afirmant que "Segurament no tenim molt clar com resoldre els problemes plantejats per les crisis financeres, els riscos ecològics, la sostenibilitat de les prestacions socials o el futur d'Europa, però podem estar segurs que ens es exigirà un enorme esforç d'imaginació col·lectiva".
¿Les ciutats poden ser creatives?
Els avantatges competitius de les ciutats creatives enfront de la crisi existeixen... Tal és així que Juan Freire va escriure fa uns mesos un posts sobre les diferències d'impacte de la crisi llavors només emergent en unes ciutats i altres de EE.UU en funció de la seva capacitat creativa. També fa poc Paco González en radarq.net va dedicar uns paràgrafs a analitzar el paper de les empreses creatives a les ciutats.
Encara que poques referències més s'han trobat a aquest any europeu relacionades amb les ciutats o l'escala local. Les indústries culturals, els sectors socials empresarials més dinàmics, el teixit empresarial local més emergent dedicat a activitats creatives, de disseny i d'alt valor afegit per la seva intensitat en coneixement han demostrat la seva contribució al desenvolupament local i de diferents formes.
Es coneixen iniciatives urbanes a nivell estatal amb un alt component imaginatiu, creatiu i de difusió en el teixit local dels valors de la innovació com estratègia, i en les quals, bé des de la iniciativa privada o des de la pública, s'han barrejat els aspectes d'investigació, experimentació, exposició, formació i producció. Alguns exemples poden ser el Medialab Prado a Madrid, el pròxim AldeaLab C3 a Càceres, el projecte Alhóndiga Bilbao, el Proyecto Lunar a Andalusia, LABoral a Gijón, HANGAR a Barcelona, Matadero a Madrid,ZEMOS98 a Sevilla, i fins i tot, en territoris rurals, com el cas del Living Lab de Abla a (Almeria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada