Per què mengem torrons al Nadal?Segons la llegenda va ser un pastisser català qui va inventar el torró, l'any 1703. En aquella època, la pesta assolia la ciutat de Barcelona. Es va convocar un concurs de pastissos que puguessin aguantar i conservar-se molt de temps sense fer-se malbé (llavors no hi havia neveres). El guanyador va el ser el pastisser Pau Turró, que va inventar una massa de massapà amb els ingredients que tenia: ametlles, sucre i mel... També hi ha la creença que van ser els àrabs de la península ibèrica, de gran tradició repostera.
El torró es menja al Nadal perquè abans era un producte complementari del cicle agrari. Es feia a les cases de la gent, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre perquè era quan ja s'havien recolectat les matèries primeres per a elaborar el torró (ametlles, sucre i mel).
Però ara, es pot consumir durant la resta de l'any, de fet el mengen molts esportistes per la gran energia que aporten els fruits secs!.
La màgia de l'arbre de Nadal...
L'arbre de Nadal és decorat amb il•lusió per tots els membres de la casa. Boles, ninotets, tires de colors, llums… qualsevol element d'aquests és perfecte per aportar encara més alegria i il•lusióal Nadal.
La tradició de
L'arbre de Nadal és decorat amb il•lusió per tots els membres de la casa. Boles, ninotets, tires de colors, llums… qualsevol element d'aquests és perfecte per aportar encara més alegria i il•lusióal Nadal.
La tradició de decorar un arbre en Nadal ve de lluny. Sembla que va ser a Alemanya, durant la primera meitat del segle VIII. El missioner britànic Sant Bonifaci estava pr
edicant un sermó, el dia de Nadal, a uns druides alemanys per convèncer-los que el roure
no era un arbre sagrat. Va tallar-ne un i aquest va tirar al següent, fins que van caure tots menys un avet, al qual van anomenar arbre del nen Jesús. Aquesta tradició no va arribar a Espanya fins al primer quart del segle XX.
L'arbre de nadal és la representació d'un antic costum celta. De l'arbre penjaven tots els desitjos per al nou any.
Abans es guarnien amb pomes (que ara substituim per boles de colors, perquè sinó les pomes es farien malbé) i amb espelmes (ara ho fem amb llums intermitents, perquè sinó l'arbre es cremaria).
S'acostuma a posar una estrella a la punta de l'arbre que representa la fe que ha de guiar les nostres vides.
Flor de Nadal
O flor de Pasqua, és una de les més venudes i regalades per aquestes dates perquè diuen que porta molt bona sort. Tant si la porta com si no, és molt decorativa i alegre pels seus vius colors.
L'origen d'aquesta planta està en els asteques, que l'utilitzaven amb fins medicinals per a preparar remeis casolans contra la febre. Floreix al desembre i els pares franciscans de Mèxic la van començar a utilitzar al segle XVII per a guarnir la processó de la Nativitat. L'any 1825, Jeul Roberts Poinsset, primer ambaixador dels Estats Units
a Mèxic, es va quedar fascinat en veure aquestes meravelloses plantes i va decidir enviar-les al seu país i després van arribar a Europa, d'aquí ve el nom científic de Ponsetia.
L'arbre de nadal és la representació d'un antic costum celta. De l'arbre penjaven tots els desitjos per al nou any.
Abans es guarnien amb pomes (que ara substituim per boles de colors, perquè sinó les pomes es farien malbé) i amb espelmes (ara ho fem amb llums intermitents, perquè sinó l'arbre es cremaria).
S'acostuma a posar una estrella a la punta de l'arbre que representa la fe que ha de guiar les nostres vides.
Flor de NadalO flor de Pasqua, és una de les més venudes i regalades per aquestes dates perquè diuen que porta molt bona sort. Tant si la porta com si no, és molt decorativa i alegre pels seus vius colors.
L'origen d'aquesta planta està en els asteques, que l'utilitzaven amb fins medicinals per a preparar remeis casolans contra la febre. Floreix al desembre i els pares franciscans de Mèxic la van començar a utilitzar al segle XVII per a guarnir la processó de la Nativitat. L'any 1825, Jeul Roberts Poinsset, primer ambaixador dels Estats Units
a Mèxic, es va quedar fascinat en veure aquestes meravelloses plantes i va decidir enviar-les al seu país i després van arribar a Europa, d'aquí ve el nom científic de Ponsetia.
El Pare-Noël
Aquí el coneixem com a Pare Noel i també tenim el Caga Tió i el Reis Mags d'Orient.
Aquí el coneixem com a Pare Noel i també tenim el Caga Tió i el Reis Mags d'Orient.
En altres països s'anomena Santa Claus, Sant Nicolau, Sinterklaas...
Aquí mengem raïm i a Itàlia, un plat de llenties!!!
Aquí mengem raïm i a Itàlia, un plat de llenties!!!El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.
A Itàlia tenen un dels costums més peculiars del món. Sobretot els romans i napolitans, quan arriba la mitjanit llencen per la finestra mobles i trastos vells com a símbol per acabar amb el passat. Abans, però, gairebé totes les taules italianes serveixen llenties per sopar el dia de Sant Silvestre ja que diuen que aquell que les menja tindrà diners tot l'any.
Qui va escriure la primera postal de Nadal?
L'any 1843, el britànic sir Henry Cole, un home de negocis de Londres que editava llibres infantils, va encarregar al seu amic John Horsley uns dibuixos amb escenes nadalenques que va reproduir en una imprempta amb un petit missatge de bons desitjos i felicitació per als seus coneguts.
Algunes d'aquestes postals les va posar a la venda a la seva llibreria. L'any següent, la cort de la Reina Victòria va imitar aquesta manera de felicitar el Nadal.
Per què la nit del 24 de desembre se li diu la "Missa del Gall"? On és el gall?
L’origen de la Missa del Gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va saber que havia nascut Jesús. Ell va ser l'encarregat d'anunciar-ho a tothom. Per això, antigament i encara a molts pobles, el cant del gall dóna inici a la Missa.
Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una Missa solemne com és actualment.
Antigament, la famílies senceres sortien al carrer amb fanals i instruments musicals i marxaven amb la música fins la porta de l'església. Esperaven fins que se sentia el crit del gall a la mitjanit, moment en el qual començava la missa. Acabada la cerimònia, les famílies tornaven cap a casa on tenien preparat un ressopó que acompanyaven amb cava.
Una de les tradicions que ha perdurat d'aquesta nit és la d'estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.
Qui va escriure la primera postal de Nadal?
L'any 1843, el britànic sir Henry Cole, un home de negocis de Londres que editava llibres infantils, va encarregar al seu amic John Horsley uns dibuixos amb escenes nadalenques que va reproduir en una imprempta amb un petit missatge de bons desitjos i felicitació per als seus coneguts.
Algunes d'aquestes postals les va posar a la venda a la seva llibreria. L'any següent, la cort de la Reina Victòria va imitar aquesta manera de felicitar el Nadal.
Per què la nit del 24 de desembre se li diu la "Missa del Gall"? On és el gall?L’origen de la Missa del Gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va saber que havia nascut Jesús. Ell va ser l'encarregat d'anunciar-ho a tothom. Per això, antigament i encara a molts pobles, el cant del gall dóna inici a la Missa.
Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una Missa solemne com és actualment.
Antigament, la famílies senceres sortien al carrer amb fanals i instruments musicals i marxaven amb la música fins la porta de l'església. Esperaven fins que se sentia el crit del gall a la mitjanit, moment en el qual començava la missa. Acabada la cerimònia, les famílies tornaven cap a casa on tenien preparat un ressopó que acompanyaven amb cava.
Una de les tradicions que ha perdurat d'aquesta nit és la d'estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada