El Lector

La novel·la transcorre en els primers anys cinquanta, Bernhard Schlink relata la historia, en primera persona, com un adolescent de quinze anys que s'enamora d'una dona vint anys major a partir d'una trobada casual. El text és breu, és una història contada pas a pas i de manera retrospectiva. L'adolescent es diu Michael Berg i tot gira entorn d'una història d'amor entre ell i Hanna Schmitz. L'amor, una de les principals variables de la història, és una mostra de l'efervescència eròtica que la desmesura i la novetat poden produir. Michael caminant un dia se sent mal i ha de ser ajudat per Hanna, aquí comença tota una relació eròtica que mai podrà oblidar. Els dos amants s'aniran aproximant, primer serà solament físicament però a mesura que progressin amb la seva relació avancessin amb el seu contacte mental. Abans dels seus relacionis Hanna sempre demana Michael que li llegeixi en veu alta fragments de Tolstói, Goethe, Schiller, Dickens... Gràcies a això, i a la inspiració vocacional cap a l'estudi que li inculca la seva nova amant, Michael passa de ser un estudiant mediocre a ser un complet alumne, començarà a donar valor al món cultural, un món que Hanna vulgues rebre d'ell. Aquest fet serà un fil conductor a una història futura, el motiu pel qual Michael descobrirà una veritat sobre la seva estimada: el seu analfabetisme, Michael comprendrà perquè volia que li llegís, perquè mostrava interès davant uns llibres, i perquè se sentia absorbida per tot el que li contava.

El llibre presenta una idea principal relacionada amb la culpa. L'analfabetisme, és la clau d'elaboració d'una culpa, col·lectiva però també individual, que al El Lector adquireix, a més, tot el pes moral d'una generació que es troba amb els que van sobreviure en els dos sentits de la Segona Guerra Mundial (uns, darrere de la recerca de justícia o informació; i altres, ocupant diversos llocs de figuració pública en aquests primers anys posteriors). El ressalta el sentiment de culpabilitat del món alemany enfront del jueu, com un passat que marca el present de qui no va viure ni va participar d'això. Les noves generacions alemanyes són considerades igual de culpables com ho van anar els seus progenitors. En aquest punt del llibre, s'obre una visió del que va haver de viure la gent en la postguerra, quan ells lluitaven per un futur millor, eren vistos solament pel seu passat, la nova generació va haver de prendre les regnes de la seva nació i jutjar el que s'hisso, però és molt fàcil jutjar les accions una vegada comeses però, que hauríem fet molts en el seu lloc? Aquesta és una pregunta que Hanna dirigeix al jutge, ella se sentia obligada, havia de complir un treball, segurament havent estat en el seu lloc, nosaltres també hauríem seleccionat qui havia d'anar a la mort i qui no. A més sempre existeix l'excusa que d'estar obeint ordenis, però aquesta excusa no pot redimir el que un comet, com éssers humans som conscients de les nostres accions, i per això hem de tenir suficient criteri per a saber què està bé i que no. Un tema que em sembla tenen també rellevància en el relat, és el de la solidaritat, que podria ser el propòsit general de l'escriptor, una solidaritat davant un rostre humà, una dignitat cap a a l'home, un respecte cap a la vida. Aquesta és l'aporti que fa el conductor d'un automòbil a Michael; però si els alemanys hagueren de respectar la dignitat i vida dels jueus, per què no respectar també la vida de Hanna? Ella està pagant pel que tota una societat va cometre, i encara així no va participar d'això tan activament com molts creuen.

Bernhard Schlink, nascut a Alemanya en 1944 (el mateix any que va tenir fi la segona guerra mundial), és part d'una generació tallada pel reflex de la culpa i la vergonya de ser descendent directe de punts que, d'una forma o altra, van col·laborar amb el genocidi. Al Lector això no és un detall, sinó el lloc des d'on es construïxen els personatges.

L'obra no fa més que actualitzar la pregunta sobre què fer amb un holocaust que sobreviu i se superposa a la generació següent. Schlink planteja el desafiament que la lectura té en aquest cas: resumir la història dels personatges però, alhora, encarnar una de les facetes més cruels de la història del Tercer Reich i ho fa des de l'únic punt possible encara que problemàtic, el moral. Quan parla de l'holocaust ho fa d'una manera que es limita solament a descriure, el que em sembla insuficient doncs li dóna poc valor a la idea que Schlink com a escriptor i com alemany desitja plasmar en la seva obra.

Recomanaria aquest llibre, pels aficionats als temes de l’holocaust que volen endinsar-se una mica més a la ment dels alemanys.