La festa dels morts

De l’antiga Roma al Mèxic actual; d’Europa a la Xina: gairebé tots els pobles del món dediquen un dia als seus morts. L’enyor, la tristesa o la por irracional són alguns dels sentiments que acompanyen les festes i ritus que se celebren arreu del món.Ens acostem a la festa de “tots sants” i patrimoni.gencat et proposa un viatge per conèixer com se celebra aquest dia als cinc continents.Mèxic, la mort amb més color:
Amèrica Llatina viu amb passió el Día de los muertos. Una de les celebracions més conegudes és la que es fa a Mèxic els dies 1 i 2 de novembre.La festa de Tots Sants o el Dia dels Morts mexicà és una fusió entre els costums religiosos dels pobles indígenes i les celebracions catòliques importades pels espanyols. Actualment, la festa se centra en el retorn (temporal) de les ànimes a la terra. Per facilitar aquest viatge, els familiars col·loquen ofrenes, espelmes i pètals de flors per fer visible el camí que va de casa al cementiri. A més, preparen el menjar preferit del difunt i aixequen altars decorats amb objectes artesanats. Una feinada amb un objectiu molt concret: el mort ha de quedar content amb les atencions dels seus familiars per portar-los prosperitat. En cas contrari els pot castigar amb desgràcies de tota mena... Una festa que és tot color i animació i que ha estat declarada per la Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
"All Halos Ve" als EEUU : El terror fascina a tot el món i, en especial, els nord-americans. Per això la festa de l’All Halos Ve (o la “vigília del dia sagrat”), mot del que deriva Halogen, té un èxit rotund als EUA. Van ser els immigrants irlandesos qui van importar aquesta festa cap a Amèrica al segle XIX. Actualment centrada en jos infantils i bromes, els seus orígens provenen del Samhain celta, quan els morts tornaven a les seves antigues cases a la recerca d'un cos per habitar. Per defensar-se, els vius no encenien cap llum i imitaven la vestimenta dels difunts per confondre’s amb ells. Tot un drama, digne del millor Cristopher Lee.
Tots Sants a la catalana, una festa pel paladar: Les castanyes i els panellets són els protagonistes de la festa a casa nostra. La tradició explica que els campaners van “posar de moda” el costum de menjar castanyes la nit de Tots Sants. S’havien d’alimentar bé, ja que tenien la missió de fer sonar les campanes tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar als difunts. Els panellets es poden considerar la versió moderna dels antics àpats i rituals funeraris en homenatge a un ésser estimat.
Xina: el festival Ching Ming És el dia clar (ching) i brillant (ming) que els xinesos dediquen als seus morts. La celebració coincideix amb l’inici de la primavera i els xinesos acudeixen als cementiris per netejar les tombes i fer diferents ofrenes. La gastronomia hi juga un paper destacat ja que al difunt se li ofereix carn, vi, fruita i pastissos. Un altre element important és el salze, l’arbre considerat “enemic de la foscor”. Durant el Ching Ming, els xinesos pengen les seves fulles a les portes per evitar l’entrada de mals esperits.mascarades per honorar els avantpassats

La religió dels Yoruba, present a països africans com Benín i Nigèria, recorda els avantpassats en mascarades que representen el retorn dels esperits a la comunitat: són les Egungun. Els ballarins vesteixen de forma espectacular i són posseïts per l’”esperit col·lectiu” dels avantpassats, que tenen la missió de netejar espiritualment la comunitat. El ritual acaba amb el repartiment d’advertències i benediccions.

Menjar en família ajuda que els nens mengin més fruites i verdures i rendeixin més a l'escola

Els nens que mengen en família consumeixen més fruites i verdures i menys fregits i greixos que aquells nens que no comparteixen taula amb els seus pares, i a més rendeixen més al col·legi, segons un estudi elaborat per Knorr sota el lema 'Cada menjar és una oportunitat'.
A més, la meitat de les paraules que aprenen els nens les escolten a la taula, de manera que de cada dues mil noves paraules que agreguen al seu vocabulari, mil les escolten per primera vegada compartint la taula.
L'estudi, fet en més de 15 països, assenyala que les parelles que mengen més vegades juntes continuen més anys unides. El catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Contreras ha afirmat que a Espanya menjar és un ritual social i implica necessàriament menjar en companyia.
La responsable de nutrició d'Unilever Espanya, Raquel Bernacer, ha assegurat que compartir taula regularment "aporta beneficis en termes de benestar físic, social, emocional i nutricional, així com també al desenvolupament i socialització de nens i adults".
A Espanya, vuit de cada deu entrevistats considera menjar en família com un bé que cal protegir i més del 75% creuen que influeixen positivament en el benestar personal, tot i que el ritme de vida actual ho fa difícil.
Catalunya és la comunitat espanyola on més nens mengen al col·legi (33,9%), seguida del País Basc (33,2%), Madrid (21,9%) i València (19,3%). En canvi, a Andalusia el 77,6% dels nens mengen a casa amb la família.
El cap de setmana augmenta el percentatge d'espanyols que mengen en família i diumenge és el dia en el qual més es fa, ja que un 70,6% dels espanyols menja l'últim dia de la setmana amb tota la família i gairebé un 20% amb algun dels seus membres. Espanya també presta especial atenció al menjar tradicional, i una mitjana de 8,5 receptes que s'elaboren són casolanes --sent la paella el plat per excel·lència per compartir en aquest context-- i només 1,5 de cada 10 menjars són plats preparats.
La majoria dels espanyols coincideix que els nens que mengen amb la família són més propensos a tenir millor hàbits d'alimentació, parlen més sobre els seus problemes, són més sans i feliços i tenen millors maneres.
L'estudi conclou que menjar en família és un bé preat per als espanyols que cal conservar pels seus efectes positius i perquè crea llaços més forts entre els seus membres.

20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants

Tot i que no va ser fins a l'octubre del 1945 quan va néixer oficialment l'Organització de les Nacions Unides, ja al gener del 1942, i enmig de la II Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va utilitzar per primera vegada aquest nom. I des de la seva creació, una de les preocupacions principals de l'Organització de les Nacions Unides ha estat el benestar i els drets dels infants. Tant és així que un dels primers actes de l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser la creació del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).Nacions Unides també ha volgut crear instruments legals que protegeixin els drets dels infants. Ja a la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada l'any 1948, es reconeix que la infància ha de ser objecte d'especial cura i atenció. Posteriorment a aquesta Declaració, Nacions Unides ha tractat els drets de la infància als Pactes Internacionals de Drets Humans a través de dos instruments legals específicament dedicats a la infància: la Declaració dels Drets dels Infants de 1959 i la Convenció dels Drets dels Infants de 1989La Declaració dels Drets dels Infants de 1959, constitueix una referència moral per a la defensa dels drets de la infància i una guia d'actuació per als poders públics i privats.Adoptada per L'assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.

PRINCIPIS
Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.
Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

Saber escoltar...

Els programes que he fet servir han sigut l’Audacity i el Movie Maker.
Passos realitzats:
- Obrir l’audacity i gravar el text escollit.
- Afegir música: projecto -> importar audio. He reduir el volum per tal que no “solapés” el text.
- Guardar l’audio. Fitxer –> Exportar com a wav.
- Buscar imatges relacionades amb el tema.
- Obrir el movie maker. Importar imágenes (introdueix totes les imatges buscades), importar àudio.
- “ Arrestrar” cada imatge i l’àudio.
- Un cop “arrestrades” totes les imatges li donarem efectes: colecciones -> transiciones de vídeo -> escollir quina volem posar -> “arrestrar fins la imatge”.
- Guardem el movie maker i després anem a archivo -> guardar archivo de película.
- El guardem amb la opció que més ens desitjem i llestos, ja tenim la gravació!!!.

Els premis nacionals d'Educació reconeixen la tasca de la Blanquerna i d'un dels seus fundadors

L'escola de Mestres Blanquerna, queaquest any celebra el seu 60è aniversari, va ser premiada ahir en el transcursde la Nit de l'Educació, que va ser presidida pel conseller d'Educació, ErnestMaragall. Durant l'acte, celebrat a l'Auditori, es van entregar diversosguardons que premien la qualitat de l'educació: els premis Catalunyad'Educació, el premi extraordinari de batxillerat, el premi Pere Calders itambé els premis del concurs d'oratòria en diverses llengües.

Els premis Catalunya d'Educació,creats l'any 2001, reconeixen la trajectòria i la tasca professional demestres, professores, professors, centres educatius i institucions. L'Escola deMestres Blanquerna va rebre el guardó en la categoria d'institucions, dotat amb6.000 euros, i que s'entrega a entitats que han contribuït a construir unaescola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit perla defensa dels seus valors. El pare Francesc Riu, un dels fundadors deBlanquerna, va rebre el premi extraordinari com a formador del personaldirectiu i del professorat de centres escolar. El premi Marta Mata, dotat amb12.000 euros, va ser per a Anicet Cosialls, que va ser reconegut per la sevatasca docent i per les seves propostes per acostar la ciència a la ciutadania.L'institut Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat va rebre el premi en lacategoria de centres docents, dotat amb 12.000 euros, amb el qual es reconeixl'aposta per la incorporació de les noves tecnologies a les aules i per lamillora del coneixement de llengües estrangeres.

Per altra banda,davant de l'Auditori es van concentrar ahir unes dues-centes persones, quehavien estat convocades pel sindicat USTEC, les quals van demanar la dimissiódel conseller.

Power Point

El Power Point és un programa de Microsoft que permet fer presentacions. Aquestes presentacions serveixen per comunicar idees i projectes a un directori, una classe, ... El seu sistema és bastant senzill: es creen diapositives que contenen diferent informació en format text, dibuixos, gràfics o vídeos. Els arxius que contenen presentacions Power Point els reconeixerem per la seva extensió .ppt

La influència del Power Point al món ha sigut enorme, i no ha estat exempta de crítiques. Alguns exemples són els que opinen que el seu ús és per presentacions que posen massa èmfasi en la forma, deixant una mica de costat el contingut de la presentació, o també alguns opinen que se li dóna massa importància al presentador, en contrast amb el missatge.

A continuació explicaré alguns avantatges i inconvenients que hem de tenir en compte:

Els avantatges: L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de l’esquema. Permet incorporar imatges il·lustratives. Permet crear esquemes de manera que es fa més fàcil de llegir la matèria, podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions. L’alumne té més facilitat per aprendre apunts. Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts.

Els inconvenients: Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat. L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla. Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitzat. Hi pot haver un abús dels elements multimedials. Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes. Una idea generalitzada és que si incorporem molts efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs. Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid. S’estableix a classe un doble discurs, el dels oradors que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

Una bona presentació no és aquella amb el millor Power Point sinó la més completa i menys carregada, més al gra. Hi ha alguns trets útils que qualsevol persona hauria de saber abans d’elaborar la seva presentació:

- Presentacions que treballen en espais i moments que van més enllà de la situació de classe formal. Hi ha un abans i un després tant per part de l’alumne com del professor.

- Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.

- Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element més que ens facilita l’expressió a classe i sobretot el treball referent a actituds, normes i valors o el treball més encaminat a les emocions.

- Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.

- Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.

- Presentacions que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.

- La no limitació de l’ús del programa Power Point a les presentacions i pensar que es tracta d’una bona feina amb moltes més possibilitats que les de crear i visualitzar diapositives.

- El Power Point dóna suport i potencia les metodologies que conscientment vulguem emprar a classe. No ens les delimita ni les contraseny.

Llegenda del campanar de Vilafranca

Quan s'acabaren elstreballs de construcció. al segle XVI, tot traient les bastides i els taulons,s'adonaren que el campanar seguia creixent.

L'alarma s'escampà per tota la vila; tothom parlava del fet i la gent patiaperquè en el cas que continués alçant-se, el campanar...cauria!
Un espavilat sastre, anomenat Jaumet, trobà la solució. Lligà una cinta a daltdel campanar, amb moltes penes i trifulgues i deixà que l'altra part toqués aterra.
L'endemà l'alarma havia augmentat: amb la humitat de la nit la cinta haviaencongit un pam! Si no arriba a ser per un ban de l'Ajuntament demanantserenitat als veïns, Vilafranca s'hauria quedat buida.
El campanar de Vilafranca es féu famós per tot el país, tant aviat creixia coms'encongia.

Panellets a una classe de P3

Mireu quina cara que fan a l'hora de fer els seus propis panellets!.Que concentrats que estan oi?!?!.

Retrat

La persona que descric és d’estatura mitjana.

La seva pell és tirant a blanca i fina. Té el cabell castany fosc molt curtet, el que porta sempre lliure, sense recollir.

Els seus ulls són petits, de color marró fosc, expressius i una mica axinats. El nas també és petit i una mica punxegut. La boca és gran on sempre hi té una rialla. No li agrada maquillar-se, però no li cal, perquè sempre fa bona cara, té un bon aspecte.

Li agrada vestir còmode i juvenil. Normalment porta pantalons texans tirant a amples i samarretes del mateix estil, també unes bambes molt modernes i originals.

Per llegir i estudiar porta ulleres.

A l’hora de parlar del seu caràcter, es pot apreciar que és una persona molt tranquil·la, sensible, carinyosa i sociable. Sempre es mostra molt simpàtica amb tothom, riallera i extrovertida.

Invita a que confiïs en ella i se la veu molt amiga dels seus amics.

Una mica despistada, responsable, i segons la gent (jo també ho penso), molt madura per la seva edat. També és molt imaginativa i creativa.

Li agrada molt la música i se li dóna molt bé, sobretot tocar el piano que li apassiona. També li agraden molt les danses tradicionals i cantar, té la veu molt bonica.

Ser del cert, que serà una bona mestra.

La persona que descric, és l’Eli Puig.

Fem panellets amb les tres bessones!

“Per Tot Sants", sempre diu la castanyera del costat de l'escola, "capes i mocadors grans". Potser aquest any tampoc farà falta abrigar-nos amb una capa, però faci fred o faci calor, ens farem un tip de castanyes, panellets i moniatos.

Posa't el davantal i sorprèn a tota la família amb uns panellets per llepar-se els dits.

PANELLETS

Per obtenir-ne un kilo aproximadament.

Per fer la pasta base:

- 1/2 kg. d'ametlles ratllades

- 1/2 Kg. de sucre

- 1 patata o moniato de 200g (bullits)

- 1 rovell d'ou

Es barregen tots aquest ingredients i tindrem la pasta base.

Amb 150g de pinyons: Es fan boletes, es passen per clara d'ou batuda i s'hi enganxen els pinyons. Amb un pinzell es pinten amb rovell d'ou per donar un color daurat.

Es poden fer amb diversos gustos i formes. Afegint-hi:

- coco ratllat

- cacau en pols

- cafè en pols

- ratlladura de pela de llimona, etc. 

Es couen al forn al màxim uns 5/10 minuts (demaneu permís a un adult).  

VIGILEU QUE NO ES CREMIN!!

Nosaltres hem fet un panellet especial per a la Bruixa Avorrida... hi, hi, hi... Shhhttt! 

No li ho diguis.

La contaminació acústica

Podem entendre contaminació acústica com l’excés de sons que alteren les condicions normals del medi ambient, en poques paraules, el soroll.
Això causa efectes fisiològics i psicològics nocius a les persones pel que se li denomina contaminació.

La causa principal d'aquest succés, es veu reflectida en les activitats humanes diàries: el transport, les construccions públiques, el volum massa fort...

El soroll és mesurat en decibeles (dB) i es considera 60 dB com el límit desitjable.

A causa de això, l'ésser humà pot presenciar problemes extremadament greus, en el cas fisiològic la perduda de l'audició i en el cas psicològic, estats de irritabilitat.

El soroll interfereix en activitats comunitàries com la conversa parlada, el somni i el descans de les persones, alterant els estats d'ànims  i fins i tot provocant malalties de tipus nerviós.

La contaminació acústica, és un dels principals problemes en la concentració i l'aprenentatge de les persones quan es troben en la seva etapa acadèmica, pel que influeix en el posterior desenvolupament d'aquestes.

En aquest vídeo es pot veure clarament la diferència entre l'equilibri acústic que posseeix la naturalesa i el desordre sobre els sorolls que posseeix la ciutat.

Educació donarà beques a alumnes que acabin la ESO amb més d'un 8

L’ajuda premiarà el rendimentdels estudiant amb rentes més baixes.

Els joves podran optar a unaassignació de 1200 euros anuals.

L’objectiu d’aquesta línia d’ajudesés "aconseguir que un major nombre d’estudiant continuï endavant amb laseva formació un cop superada l’ESO"

L’ajuda creada aquest anybeneficiarà "als aquells alumnes que, per raons socials i econòmiques,puguin tenir una major inclinació a abandonar els estudis a pesar de el seu rendimentacadèmic sigui bo".

Si voleu llegir la notícia sencera feu clic aquí

Com fer una bona presentació oral?

El fet de plantejar-se parlar amb públic pot produir pànic. Tot i que fer desaparèixer els nervis per complet és molt difícil, si es segueixen les recomanacions i consells de com fer una bona presentació oral, pot ser molt més fàcil.

Primer de tot i com a principal: cal anar ben preparat. Anant ben preparat a una presentació les probabilitats de triomfar augmenten exponencialment. Quan hom porta un tema preparat els seus nervis poden disminuir considerablement i alhora el públic que assisteix a l’exposició segur que ho agraeix.

Portar un guió és també molt important, ja que seguint amb la línia dels nervis, et poden causar una mala passada i quedar-te en blanc, de forma que per ensortir-te’n un guió pot ser la solució més pràctica. Aquest guió, però, ha de ser el màxim esquemàtic possible per evitar caure en la temptació de llegir el què hi tenim escrit i monopolitzar l’exposició en la lectura del guió. Aquest fet no és agradable, ja que es perd la comunicació visual entre el que fa l’exposició i els assistents. Això és molt important, ja que aquest tipus de comunicació (visual) fa que el públic estigui més atent i es crea un vincle, una relació més propera entre la persona que fa l’exposició  i el assistents. Cal anar en compte, també, de no abusar a l’hora de centrar la mirada en algun dels assistents en concret, ja que es pot arribar a fer sentir malament a aquella persona a la qual es mira insistentment, creant-li una situació d’intimidació.

La posició del cos és també molt important. Es recomana no tenir res a les mans i tenir-les sempre de cara als assistents i no al revés, ja que així es crea una situació de confiança ( al revés es considera que es crea una situació de desconfiança).

És recomanable l’ús de diapositives, transparències, vídeos, àudios, pòsters, i tots els tipus de materials complementaris que puguin donar un toc més dinàmic i entretingut, al mateix temps que entenedor a l’exposició. Aquests materials han de ser també molt esquemàtics, sobretot en el cas de diapositives on és important no escriure en aquestes tot el text que hom té pensat exposar, ja que llavors l’exposició es convertiria en una lectura de les diapositives que pot arribar a ser molt pesada pels assistents. També cal tenir molt en compte a l’hora d’escollir el material la mida de la lletra i dels diferents dibuixos que hi poden ser presents, per aconseguir que tothom pugui ser capaç de seguir l’explicació.

Com als articles científics, la introducció i les conclusions de l’exposició són les parts més importants i que més recordaran els assistents i per tant, és molt interessant incloure en aquestes parts les informacions més importants que puguin atreure i agradar a la gent a la qual val dirigida l’exposició.

Aquests són alguns dels consells bàsics per a tenir un gran èxit en una presentació oral o si més no per ensortir-se’n mínimament. Sobretot  CAL ANAR BEN PREPARATS

Ernest Maragall veu coherent allargar l'ensenyament fins als 18 anys

El conseller d'Educació afirma que es persegueix la gratuïtat del'educació postobligatòria

conseller d'Educació, ErnestMaragall, ha considerat avui "coherent i compatible" amb la lleicatalana d'educació (LEC) la proposta del ministre d'Educació, Ángel Gabilongo,d'estudiar la possibilitat d'allargar la formació obligatòria fins als 18 anys.

Maragall ha explicat que l'objectiu de la LEC i de la proposta del Ministeri ésel mateix i persegueix retenir en els processos de formació els joves durantmés temps.

Universalitzar l'educació
El conseller ha afegit que "estem plenament disposats a participaramb la resta de comunitats" en aquesta reflexió amb l'objectiu de"protegir i garantir el compliment de la LEC i el règim competencial del'Estatut".

Ernest Maragall ha remarcat que aquesta legislació educativa "introdueixels conceptes per fer possible la gratuïtat de l'educaciópostobligatòria", cosa que, segons el conseller, és la primera condicióper arribar a la universalització real de l'educació.

Perseguint el mateix objectiu
En la seva opinió, l'objectiu de la LEC i de la proposta del Ministerid'Educació és el mateix: "Compensar el que ara com ara és un dèficit de lanostra educació" i "aconseguir retenir els joves en els processos deformació durant més temps".
El conseller d'Educació s'ha desplaçat aquest matí a Granollers (VallèsOriental) on, acompanyat de l'alcalde, Josep Mayoral, ha inaugurat la guarderiaLledoner i un centre de recursos educatius per a deficients auditius al centrede la ciutat.

Joan Amades

L'any 2009 s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del pano

rama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura cabdal en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.

És per això, que per assolir aquest objectiu proposem l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com

per exemple organitzant actes commemoratius a les diferents poblacions, afegint-se la iniciativ

a amb propostes que es realitzen en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats que es fan habitualment.

GIMP

El programa GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

Primera activitat: Escalar la imatge de la fotografia.
Per motificar la grandària de la foto, l'escalem. Per fer-ho cliquem imatge -> esc
alar imatge -> amplada de 360 (l'alçada es configura sola a l'hora d'escalar) -> un cop finalitzat guardem la imatge (nom de la imatge.jpg).

Segona activitat: Aplicar efectes.
Modifiquem la grandària de la foto tal i co m hem fet abans. Després li afegim els efectes. He seguit els següents passos: Filtres -> artístic -> còmic.
Aquest és el resultat!

Tercera activitat: Retallar la selecció i afegir-hi efectes.

Seleccionem la part de la imatge que volem. Seguim els següents passos: anem a la caixa d'eines -> cliquem el llaç (eina de lliure elecció). Un cop seleccionat: Colors -> Desatura. Filtres -> Difumina-> gaussianna; Distorsiona -> deforma interactivament; Atístic -> Cubisme; Decora -> marc difuminat. I aquí el teniu!.