Bon nadal!!!

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m’il·luminen nit i dia
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.

Bon Nadal a tothom!.

Una abraçada ben gran!!!.

Valoració Final

Bé, això ja ha arribat al seu final. La meva experiència en relació amb la creació i el manteniment del meu bloc, puc dir que ha sigut molt positiva, perquè he après maneres de fer diferents, ser més constant a l’hora de portar al dia al bloc (encara que ho tingués gairebé tot a esborranys!! jeje). En fi, experimentar i aprendre d’això que en diuen avaluació continuada!.

He après tot divertint-me i experimentant amb els diferents programes treballats a classe, perquè això sí quan no em sortia una cosa no parava de tocar-ho tot, apretant botons fins que em sortia!.

M’he superat a mi mateixa realitzant activitats que mai hagués cregut ser capaç de realitzar-les. Quan s’explicaven a classe moltes d’elles les veia molt complicades, i en un principi em tirava enrera pensant que no en seria capaç, però s’ha de mirar endavant i anar obrint nous camins, precisament en això consisteix un bon aprenentatge, en anar descobrint nous camins.

A continuació, us explicaré les dues entrades que més valoro per diferents motius, primer perquè m’he sentit satisfeta pel resultat final, per l’aprenentatge que m’ha suposat fer-les, i per últim perquè crec que com a futura mestra les podré realitzar a l’aula amb els infants.

La primera és el vídeo amb la lectura feta a comunicació. Guardo un molt bon record d' aquesta activitat, perquè engloba un text gravat prèviament amb l'audacity amb unes imatges i una música de fons fets amb el movie maker. En un primer moment em vaig sentir incapaç de fer-ho, però amb il·lusió i ganes de seguida me'n vaig ensortir, i em vaig sentir satisfeta amb mi mateixa d'haver-ho conseguit!.

I la segona activitat és el projecte Jclic. Crec que és un bon recurs per tal de que els infants aprenguin jugant. Pots treballar gairebé totes les matèries a través del joc i és fantàstic! De ben segur que un cop estigui en una escola, realitzaré més d'un joc i de dos amb aquest programa, per tal de que els nens i nenes aprenguin diferents conceptes divertint-se.

Bon Nadal i Feliç any nou a tothom!!!! Una abraçada ben gran!!!.

Campaniller del mar

Us presento el nostre campaniller del mar, oi que és bonic?.

Material utilitzat:

Pal: suport de l'estructura.

Cintes.

Petxines.

Picarols.

Fil de pescar.

Anella on van lligades les petxinesi les diferents cintes.

Papers de color blau, petxines, peixos, reixa per decorar el cabdal.

Com el fem sonar?: Podem fer-ho de diferents maneres. Movent el pal a un costat i a l’altre, i/o com si toquéssim l’arpa (per tal de que es freguin les petxines unes amb les altres).

Tal i com hem indicat, hem tingut problemes tècnics a l'hora de posar el vídeo on fem sonar el nostre instrument, però us penjo un vídeo on el podeu veure. Gràcies!.

Hoyt

Els Hoyt... un vídeo on es reflexa la superació personal, tant d'un pare com d'un fill.

L'amor traspassa fronteres. Tot es possible mentre hi creguis.

Moltes gràcies per ensenyar-nos el vídeo d'aquesta commovedora família Juanjo...

Slideshare

Slideshare és un espai gratuit on els usuaris poden enviar presentacions Power Point, que després queden emmagatzemades en format “flash” per ser visualitzades on line. És una opció interessant per compartir presentacions a la xarxa. Adment arxiu de fins 20 Mb, sense transiciones entre diapositives.

Una vegada hem pujat el power i l’hem processat, el converteix en format “flash”, i ja el tenim disponible per penjar-lo al nostre bloc.

Passos per donar-nos d’alta a Slideshare:

1. Anar a la pàgina www.slideshare.net
2. A la part superior a la dreta clicar a “donar d’alta”.
3. Omplir el formulari que ens demana (el mail, nom d’usuari, contrasenya, …).
4. Aceptar els termes d’ús.
5. I per últim, a la part superior, comprovar que apareix el nostre usuari.

Insertar una presentació al nostre espai:

1. Escribim el nostre usuari i contrasenya.
2. Cliquem “upload”.
3. Cliquem “Single Upload”.
4. Seguim tres passos: busquem la presentació que volem pujar a examinar, posem un títol a “title”, per últim cliquem a “upload”.
5. Un cop carregat la presentació ja està publicada.

Publicar la presentació al nostre bloc:

1. Entrem a “My slidespace”, seleccionem la presentació i copiem el codi .html.
2. Situem el cursr al lloc on volem que aparegui la presentació.
3. Entrem a “codi” i enganxem el nostre codi .html. I ja ho tenim!!!.

L'aula d'acollida: Un lloc per una educació globalitzadora

El tutor a l’aula d’acollida ha d’acompanyar al nouvingut a créixer, a aprendre.

Parlem dels sentiments de l’alumne, la metodologia, l’estructura a les aules el tutor,...

Les escoles d’avui en dia ja no són com eren antigament. Ens trobem davant d’una microsocietat a les aules, amb un multiculturalitat que hem de cuidar, respectar i ajudar. Com a futures mestres hem de tenir molt present els seus sentiments, acompanyar i guiar els infants en el seu aprenentatge

Personalment crec que és important que la gent sàpiga que existeix una aula anomenada d'acollida, que és una aula paral·lela a l’aula ordinària on s’ensenya i s'ajuda al nouvingut en aspectes com l'aprenentatge de la llengua i la cultura catalana, les normes, els respecte als altres, l’autonomia personal,... afavorint així la seva integració al país on es troba i evitant el seu aïllament i marginació.

Us penjo el vídeo que vam passar a classe per si el voleu tornar a veure :-)

Aula d'Acollida

Addictes a les noves tecnologies

Un vídeo on s'expliquen diferents casos d'adolescents que tenen dependència a les noves tecnologies, concretament als xats i videojocs.

Aquests adolescents confessen les dificultats que han tingut per tirar endevant, per tornar a tenir interès en altres coses que no siguin només jugar i xatejar.

M'han cridat l'atenció dos casos.

El primer d'una noia l'Aida que va estar més d'un any addicta al xat (messenger). Se'n va adonar en una xerrrada sobre les adiccions modernes.

La seva mare explica que en un trimestre va suspendre sis assignatures per la seva dependència. Rep tractament psicològic.

El segon: Existeixen tallers de pares i fills on aprenen a conviure amb les consoles. Mario i Pablo de set anys controlen l'ús que en fan ja els seus pares els hi han posat unes normes (per exemple jugar junts i/o jugar-hi una hora).

Opino que jugar a videojocs o xatejar no és pas dolent, sempre que es faci amb moderació. Els extrems mai són bons. Per ningú.

Ho sabies? Secrets de Nadal...

Les tradicions i costums són una manera de fer present avui en dia, el que es feia o el que ocurria abans, en temps passat. Són fets que passen d'una generació a una altra de forma oral o escrita. Es pot dir que la tradició és allò que els nostres avantpassats ens han fet arribar.

Per què mengem torrons al Nadal?
Segons la llegenda va ser un pastisser català qui va inventar el torró, l'any 1703. En aquella època, la pesta assolia la ciutat de Barcelona. Es va convocar un concurs de pastissos que puguessin aguantar i conservar-se molt de temps sense fer-se malbé (llavors no hi havia neveres). El guanyador va el ser el pastisser Pau Turró, que va inventar una massa de massapà amb els ingredients que tenia: ametlles, sucre i mel... També hi ha la creença que van ser els àrabs de la península ibèrica, de gran tradició repostera.
El torró es menja al Nadal perquè abans era un producte complementari del cicle agrari. Es feia a les cases de la gent, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre perquè era quan ja s'havien recolectat les matèries primeres per a elaborar el torró (ametlles, sucre i mel).
Però ara, es pot consumir durant la resta de l'any, de fet el mengen molts esportistes per la gran energia que aporten els fruits secs!.

La màgia de l'arbre de Nadal...
L'arbre de Nadal és decorat amb il•lusió per tots els membres de la casa. Boles, ninotets, tires de colors, llums… qualsevol element d'aquests és perfecte per aportar encara més alegria i il•lusióal Nadal.La tradició de

decorar un arbre en Nadal ve de lluny. Sembla que va ser a Alemanya, durant la primera meitat del segle VIII. El missioner britànic Sant Bonifaci estava pr

edicant un sermó, el dia de Nadal, a uns druides alemanys per convèncer-los que el roure

no era un arbre sagrat. Va tallar-ne un i aquest va tirar al següent, fins que van caure tots menys un avet, al qual van anomenar arbre del nen Jesús. Aquesta tradició no va arribar a Espanya fins al primer quart del segle XX.
L'arbre de nadal és la representació d'un antic costum celta. De l'arbre penjaven tots els desitjos per al nou any.
Abans es guarnien amb pomes (que ara substituim per boles de colors, perquè sinó les pomes es farien malbé) i amb espelmes (ara ho fem amb llums intermitents, perquè sinó l'arbre es cremaria).
S'acostuma a posar una estrella a la punta de l'arbre que representa la fe que ha de guiar les nostres vides.

Flor de Nadal
O flor de Pasqua, és una de les més venudes i regalades per aquestes dates perquè diuen que porta molt bona sort. Tant si la porta com si no, és molt decorativa i alegre pels seus vius colors.
L'origen d'aquesta planta està en els asteques, que l'utilitzaven amb fins medicinals per a preparar remeis casolans contra la febre. Floreix al desembre i els pares franciscans de Mèxic la van començar a utilitzar al segle XVII per a guarnir la processó de la Nativitat. L'any 1825, Jeul Roberts Poinsset, primer ambaixador dels Estats Units
a Mèxic, es va quedar fascinat en veure aquestes meravelloses plantes i va decidir enviar-les al seu país i després van arribar a Europa, d'aquí ve el nom científic de Ponsetia.

El Pare-Noël
Aquí el coneixem com a Pare Noel i també tenim el Caga Tió i el Reis Mags d'Orient.

En altres països s'anomena Santa Claus, Sant Nicolau, Sinterklaas...

Aquí mengem raïm i a Itàlia, un plat de llenties!!!

El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.

A Itàlia tenen un dels costums més peculiars del món. Sobretot els romans i napolitans, quan arriba la mitjanit llencen per la finestra mobles i trastos vells com a símbol per acabar amb el passat. Abans, però, gairebé totes les taules italianes serveixen llenties per sopar el dia de Sant Silvestre ja que diuen que aquell que les menja tindrà diners tot l'any.

Qui va escriure la primera postal de Nadal?
L'any 1843, el britànic sir Henry Cole, un home de negocis de Londres que editava llibres infantils, va encarregar al seu amic John Horsley uns dibuixos amb escenes nadalenques que va reproduir en una imprempta amb un petit missatge de bons desitjos i felicitació per als seus coneguts.
Algunes d'aquestes postals les va posar a la venda a la seva llibreria. L'any següent, la cort de la Reina Victòria va imitar aquesta manera de felicitar el Nadal.

Per què la nit del 24 de desembre se li diu la "Missa del Gall"? On és el gall?
L’origen de la Missa del Gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va saber que havia nascut Jesús. Ell va ser l'encarregat d'anunciar-ho a tothom. Per això, antigament i encara a molts pobles, el cant del gall dóna inici a la Missa.
Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una Missa solemne com és actualment.
Antigament, la famílies senceres sortien al carrer amb fanals i instruments musicals i marxaven amb la música fins la porta de l'església. Esperaven fins que se sentia el crit del gall a la mitjanit, moment en el qual començava la missa. Acabada la cerimònia, les famílies tornaven cap a casa on tenien preparat un ressopó que acompanyaven amb cava.
Una de les tradicions que ha perdurat d'aquesta nit és la d'estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.

Les TIC a les escoles

Reportatge del Periodico de Catalunya sobre les noves tecnologies a l'escola:
Amb el títol Escoles del S.XXI comença aquest reportatge.
El conseller d'educació Ernest Maragall defensa les noves tecnologies a l'aula. També la opinió d'Eduard Trens, president de l'AMPA d'un centre escolar, que ens assenyala la importància de que cada nen disposi d'un ordinador, amb un programari perquè pugi treballar.
El que més m'ha cridat l'atenció és que encara hi ha professors que donen l'esquena a les noves tecnologies. Aquest és el cas dels professors de ciències (amb un 91,6%) i els professors de matemàtiques (amb un 87,1%) que encara prefereixen les classes magistrals per impartir la seva matèria.

2009, any Europeu de la Creativitat i la Innovació

Sota l'eslògan "Imagina. Crea. Innova", el Parlament Europeu ha declarat oficialment el 2009 com un any el qual la innovació és la gran protagonista.

Amb aquesta iniciativa, la Unió Europea pretén que en el 2009, els seus ciutadans puguin afrontar els desafiaments futurs en millors condicions mitjançant una major ocupació del coneixement, i la innovació ràpida, que requereix amplificar la base d'habilitats creatives de la majoria de la població. D'aquesta manera es dóna major èmfasi a la creativitat i a la innovació en els àmbits del desenvolupament personal, social i econòmic.

Es busca promoure el talent humà i les diverses propostes creatives en àmbits com l'educació (des d'edats molt primerenques), la cultura, l'empresa, a nivell regional, en les polítiques d'investigació, socials i d'ocupació, així com en les polítiques energètiques, de transport, medi ambient i la societat de la informació. Aquesta acció hauria de promoure la resolució dels problemes i l'ús pràctic de coneixement i idees, incloent les formes d'innovació social i emprenedora.

Ján Figel, el comissari de la Unió Europea responsable d'educació, la cultura i la joventut, creu que "conscienciar públicament és una manera eficaç per a ajudar a trobar desafiaments; divulgar la informació sobre bones pràctiques, estimular l'educació i la investigació, la creativitat i la innovació, i promoure el debat de política i el canvi amb la finalitat de combinar l'acció en Comunitat a nivells nacionals, regionals i locals, generant sinergies i ajudant a concentrar el debat de política en qüestions específiques.

La Comissió no ha proposat un pressupost específic per a l'Any argumentant que la iniciativa pot organitzar pot utilitzar els programes d'Unió Europea ja existents planificant correctament la despesa administrativa. Encara que, per això, s'hauran d'incloure campanyes d'informació que aixequin consciències, debats, reunions, conferències i promoguen una àmplia varietat de projectes a nivell regional, nacional i europeu.

Per al pròxim 2010, l'agenda de Lisboa fixa com objectiu principal que la Unió Europea es converteixi en l'economia basada en el coneixement més competitiva del món.

Creativitat enfront la crisi

Així ho presenta - "creativitat enfront la crisi" - el propi Parlament Europeu:

En aquest context, a l'abril de 2009 el Comitè de les Regions i la Comissió Europea celebraran un fòrum que acaba d'obrir la seva convocatòria de participació als talents creatius joves de la Unió Europea que hagin contribuït al desenvolupament local promovent els seus propis negocis.També ho expressa en l'article publicat recentment a El País, Daniel Innerarity, on tancava el seu article afirmant que "Segurament no tenim molt clar com resoldre els problemes plantejats per les crisis financeres, els riscos ecològics, la sostenibilitat de les prestacions socials o el futur d'Europa, però podem estar segurs que ens es exigirà un enorme esforç d'imaginació col·lectiva".

¿Les ciutats poden ser creatives?

Els avantatges competitius de les ciutats creatives enfront de la crisi existeixen... Tal és així que Juan Freire va escriure fa uns mesos un posts sobre les diferències d'impacte de la crisi llavors només emergent en unes ciutats i altres de EE.UU en funció de la seva capacitat creativa. També fa poc Paco González en radarq.net va dedicar uns paràgrafs a analitzar el paper de les empreses creatives a les ciutats.

Encara que poques referències més s'han trobat a aquest any europeu relacionades amb les ciutats o l'escala local. Les indústries culturals, els sectors socials empresarials més dinàmics, el teixit empresarial local més emergent dedicat a activitats creatives, de disseny i d'alt valor afegit per la seva intensitat en coneixement han demostrat la seva contribució al desenvolupament local i de diferents formes.

Es coneixen iniciatives urbanes a nivell estatal amb un alt component imaginatiu, creatiu i de difusió en el teixit local dels valors de la innovació com estratègia, i en les quals, bé des de la iniciativa privada o des de la pública, s'han barrejat els aspectes d'investigació, experimentació, exposició, formació i producció. Alguns exemples poden ser el Medialab Prado a Madrid, el pròxim AldeaLab C3 a Càceres, el projecte Alhóndiga Bilbao, el Proyecto Lunar a Andalusia, LABoral a Gijón, HANGAR a Barcelona, Matadero a Madrid,ZEMOS98 a Sevilla, i fins i tot, en territoris rurals, com el cas del Living Lab de Abla a (Almeria).

Google Docs

Google Docs és un espai personal on podem crear via web documents de text, fulls de càlcul i presentacions. Primerament per accedir-hi cal tenir un compte de correu de Gmail.

Google docs ens permet crear cinc elements: Formulari, amb el que podem recollir informació d’altre usuaris. Document, un document de text. Presentació, basada en diapositives. Full de càlcul. Carpeta, per organitzar els nostres elements. Cliquem Document. A la part superior esquerra, ens apareix el títol de document (el nom amb el que es guardarà), la data i el nom de l’autor. Per canviar el nom, cliquem sobre el títol i ens apareixerà una casella demanant el nom que li volem posar.

.

Tria qui pot accedir als teus documents: Només cal introduir l’adreça electrònica del usuaris amb qui vulgueu compartir i enviar-los una invitació.ç

Comparteix immediatament: Qualsevol usuari convidat podrà accedir-ho tan aviat com iniciï la sessió.

No et preocupis si ho has deixat a mitges: Google Docs et permet guardar el document com el tinguis, i posteriorment tornar-ho a reprendre.

Joan Miró

Aquest vídeo ens explica qui era Miró, i ens ensenya una part de les seves creacions. Era tot un artista!.

JCLIC

El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjuntd'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han demostrar.

El nostre projecte es basa sobre la temàtica del zoo. El paquet d’activitats està destinat a l’últim cicle d’Educació Infantil on es treballen els animals del zoo.

L’objectiu principal i essencial és que els nens/es gaudeixin realitzant les diferents activitats proposades i que es diverteixin alhora que aprenen.

Com a objectiu general puc extreure el següent: Fomentar l'aprenentatge dels infants en les diferents àrees i coneixements que es proposen.

Els objectius específics els explicaré amb cada activitat.

Les activitats que hem realitzat són les següents:

- Quins animals tenen taques i quins ratlles?: Els nens/es aprenen a diferenciar els animals que tenen ratlles dels animals que tenen taques.

- On som?: Ajuda a exercitar la memòria dels infants.

- Qui és el seu fillet?: Fomenta la observació i la discriminació dels animals que s’assemblen i dels que no, i arelacionar mare amb la seva cria.

- A qui trobarem?: (N'hem realitzar dues) A través de l’associació ajudem a desenvolupar la seva capacitat d’atenció.

- Quins tres animals tenim amagats?: Els nens/es aprenen els noms dels animals amb una divertida sopa de lletres.Quan ho encerten, surt l’animal, d’aquesta manera fomentem el seu aprenentatge.

- Què mengen?: Els nens/es relacionen els animals amb el seu menjar, fomentant així la memòria.

- La meva inicial: Relacionem les lletres amb les imatges, d’aquesta manera afavorim l’escriptura.

- Sumem!: Els nens/es reforcen l’acció de sumar amb els animals.

- Mireu qui so fem: Els nens/es aprenen el so dels animals i després els relacionen amb l'animal corresponent.

Feu clic a aquest enllaç per veure el nostre Jclic.

Vilafranca. Estudis sobre les llars d'infants.

Un 75% de les famílies obtenen bonificacions per a les llars municipals

L’Ajuntament de Vilafranca, juntament amb 26 municipis més, ha participat per quart any consecutiu en el Cercle de Comparació Intermunicipal de llars d’infants impulsat per la Diputació de Barcelona. De les dades obtingudes en aquesta quarta edició que corresponen a l’any 2008 es pot concloure que el servei de llars municipals se situa en uns nivells òptims.
Com a aspectes més favorables destaquen l’adequació gairebé total del servei a la demanda, ja que per cada plaça vacant es reben 1,1 sol·licituds, sent la mitjana dels municipis comparats d’1,7; la bona cobertura de la demanda, amb un alt percentatge del total d’infants de 0-3 anys de la vila que són alumnes de les llars municipals d’infants, concretament un 23%, mentre que la mitjana és d’un 11%; i l’elevadíssim percentatge de places de titularitat municipal que té Vilafranca en comparació amb el total d’oferta educativa de 0-3 anys del municipi, situant-se en el 78%, mentre que la mitjana de grup és del 38%.
Un altre bloc d’indicador en què Vilafranca destaca és el que té a veure amb qüestions relacionades amb l’accessibilitat al servei i l’equitat en la prestació d’aquest. En aquest sentit, les famílies que obtenen bonificacions en la quota que fan que paguin per sota del 33% que s’estableix com a idoni representen un 75,5% del total, sent la mitjana d’un 24%.
En aquest cas, Vilafranca és el municipi que opta per un major finançament de la part que paguen les famílies. També és especialment remarcable l’elevat nombre d’alumnes amb necessitats educatives socials que estan escolaritzats a les llars, situant-se en un 6,5% mentre que la mitjana és del 3,3%.
Pel que fa a la dimensió organitzava de les llars d’infants que inclouria aspectes com ara el nombre d’hores d’obertura diària, el nombre total de dies d’obertura a l’any, la ràtio d’infants per educador/a, el nombre de personal auxiliar, els sous del personal educador i auxiliar, etc., les dades obtingudes s’aproximarien més a les mitjanes de grup.
Per últim destacar l’elevada despesa corrent per habitant que es destina a prestar el servei de llar municipal d’infants situant-se en 42,5 euros per habitant, quan la mitjana se situa en 23 euros. Aquesta despesa suposa un 4,7% del conjunt del pressupost corrent municipal. Aquesta xifra no inclou les despeses d’inversió.
També calen millores: Pel que fa a les oportunitats de millora, l’estudi apunta el baix percentatge d’hores no lectives del personal auxiliar per dedicar-les a tasques com la formació, la planificació pedagògica, etc., un aspecte que caldrà anar millorant.
Com a conclusió es pot afirmar que la qualitat de les llars municipals és òptima en termes de comparació. Això també queda avalat pel grau de satisfacció de les famílies que s’ha mesurat a través d’unes enquestes en què s’han obtingut uns resultats amb una puntuació mitjana de 8,6 sobre 10.
Tot i els resultats més que favorables, el Servei d’Educació aspira a continuar millorant la gestió de les llars municipals d’infants.

Les malalties minoritàries centraran "La Marató" 2009

“La Marató” de 2009 estarà dedicada a malalties minoritàries, un ampli i divers grup de patologies greus que afecten com a màxim cinc persones per cada 10.000 habitants. Són malalties poc conegudes i amb escassos tractaments eficients i recursos destinats a la recerca. Amb aquesta elecció, la Fundació La Marató de TV3 dóna resposta a una de les demandes més importants recollides en la convocatòria de propostes de malalties, que es va obrir l'any 2007.

Les malalties minoritàries són degudes a alteracions moleculars, bioquímiques o cel·lulars i en un 80% dels casos són de base genètica coneguda. Poden afectar entre el 3 i el 4% dels recent nascuts i es calcula que la incidència sobre la població europea se situa entre el 6 i el 8%. Si bé el nombre d'afectats per cada malaltia minoritària és baix, el conjunt de malalts de totes les patologies suposa un grup nombrós.

En el cas de Catalunya, hi ha 400.000 persones afectades, les mateixes que pateixen diabetis. Dedicar una Marató a aquestes patologies permetrà acomplir els objectius de sensibilització i divulgació de les malalties cròniques o amb guariment desconegut i d'impuls de la recerca biomèdica que persegueix aquest programa de TVC. Així mateix, i com a televisió pública, es donarà veu a un dels col·lectius de malalts més oblidats i desafavorits.

La Marató

A pocs dies de La Marató de TV3, moltes persones poden dir que hi col.laboren des de fa mesos en haver adquirit la Samarreta Solidària El Penedès.

Tots els beneficis de la seva compra, amb talles per adults i petits a 10 € la unitat, van a parar a aquest esdeveniment anual. Aquest any les donacions seran per a la investigació de les malalties minoritàries. TV3 dedicarà unes 15 hores de programació del proper 13 de desembre a recaptar fons per aquesta causa.

La Penedesfera, la Comunitat de Blocaires i persones interessades en les TIC del Penedès varen comprometre’s, des de l’estiu, en aquest objectiu, quan es van posar 1.500 samarretes a la venda en esdeveniments puntuals com el Vijazz de Vilafranca del Penedès i en d’altres celebracions multitudinàries com el Cavatast de Sant Sadurní d’Anoia.

Abans del programa de televisió es podrà adquirir la samarreta a la mostra Subirats Tasta’l de Sant Pau d’Ordal (Subirats), el 6 de desembre, i a la Festa de Santa Llúcia de Gelida, el mateix 13 de desembre. A més a més dels punts de venda disseminats per tot el territori penedesenc, també es pot aconseguir la samarreta comprant-la per internet al Portal de la Penedesfera www.penedesfera.cat

Aquesta és una activitat que ha despertat moltes simpaties i que durarà tot l’any. No hauria estat possible sense la col.laboració de l’equip de Cava&Twitts, creador de la imatge de la samarreta a les 2es Jornades de la Penedesfera, l’Institut d’Estudis Penedesencs del qual la Penedesfera és la secció TIC qui ha finançat l’operació, i l’estudi de comunicació Tres Interactiva, el qual ha fet l’estampació.

Tanmateix cal esmentar tot un reguitzell d’esdeveniments puntuals, a més a més dels ja comentats anteriorment, que han col.laborat amb la venda i són: parada de la Plataforma per un Vegueria Pròpia durant el Vijazz Penedès, Reunió Portal de la Penedesfera a Piera, Sopar del Barri de Torrentfondo de Sant Llorenç d’Hortons, Concert de Lax’n'Busto a Cal Sergi Sabaté de Sant Sadurní d’Anoia, parada al Mercat de Vilafranca del Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Concert de Jazz al Castell de Gelida, parada prèvia a la Marxa de Torxes de Vilafranca del Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs, parada conjunta de l’Institut d’Estudis Penedesencs i Omnium Cultural a Vilafranca del Penedès, i parada a l’ECO Sant Cugat Sesgarrigues de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les persones interessades en col.laborar venent la samarreta cal que utilitzin l’adreça electrònicapenedesfera@penedesfera.cat. I no només per vendre-la ocasionalment sinó per col.laborar-hi com a punt de venda estable complint els objectius de la iniciativa:

* Promoure turísticament el Penedès recolzant els esdeveniments relacionats. * Cercar la màxima col.laboració d’entitats i particulars en una iniciativa comuna pel Penedès. * Recaptar fons per la causa solidària de La Marató de TV3.

Aquests són tots els punts de venda de persones, entitats, empreses i administracions que tenim fins al moment actualitzats oportunament al Portal de la Penedesfera que estan col.laborant amb aquesta causa solidària. Sense ells no hauria estat tampoc possible la difusió que ha assolit i s’ha d’agrair i molt el seu compromís:

Seus de l’Institut d’Estudis Penedesencs (Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell) Patronat de Turisme de Sant Sadurní d’Anoia Vinateria Lluquet (Gelida) Cava Butí Masana (Sant Sadurní d’Anoia) Botiga de Puck Import, S.L. (Vilanova i la Geltrú) Ajuntament de Santa Oliva Oficina de Turisme de L’Arboç Centre d’Interpretació del Castell de Gelida Centre Cívic L’Estació (El Vendrell) Centre Cívic de Comarruga (El Vendrell) Oficina de Turisme de Cunit Patronat de Turisme de Calafell Hostal del Castell de Gimenelles (Sant Jaume dels Domenys) Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Calafell Punt d’Informació Juvenil (PIJ) “Can Rossell” de l’Arboç Jove Baix Penedès (El Vendrell) Patronat de Turisme de Subirats

va de mestres

Aquest llibre que vadirigit a aquelles persones que seran mestres en un futur. És un llibre queplanteja situacions que podem trobar a les escoles.

Tot mestre ha desaber escoltar a l’infant, les seves inquietuds, l’ha de saber orientar,acollir, i sobretot mostrar respecte als nens/es. Ha d’estimar la sevaprofessió, així afavoreix que els nens/es estimin el que fan.

Ha de saber formarals infants, afavorint uns valors i actituds perquè el dia de demà siguinpersones que facin que aquest món que coneixem funcioni millor.

El mestre ha debeneficiar a que els infants aprenguin i els ha d’acompanyar en el seu creixement. Cal ajudar a l’infant en totsels seus aspectes.

Actualment l’aula ésun microcosmos, una microsocietat. És important que el mestre propiciï ambientson cada nen aprengui al seu ritme.

Llegint el Va deMestres m’he adonat de totes les coses que no sabia ni m’hi havia parat apensar mai.

M’han fet reflexionaraspectes com el d’acompanyar el nen en el seu aprenentatge, afavorir que el nenaprengui al seu ritme encara que no compleixi del tot els objectius que moltscops es proposen els mestres...

He après que per moltd’esforç que requereixi aquesta feina, per molta feina que puguis tenir, els nens són els protagonistes, els hasd’ajudar a créixer al teu costat, sempre amb un somriure, i és important nocremar-se.

La Penedesfera ja compta amb més de 600 blocaires agregats

En poc més de 4 mesos des de que va superar el mig miler la Penedesfera, la comunitat de blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, ha superat els 600 blocaires agregats. Va arribar als 500 gairebé a poc més d’una setmana per a l’inici de les passades Jornades de la Penedesfera, al Vendrell, complint la tendència mostrada anteriorment d’augmentar en un centenar de membres cada 6 mesos. Però en aquest cas ho ha fet en un període menor i sobretot en un context on l’augment d’usuaris d’eines com twitter i Facebook sembla afectar a l’actualització i aparició de nous blocs.
Aquesta xifra continua fent de la Penedesfera el col.lectiu de blocaires més nombrós de Catalunya i també una de les xarxes TIC més actives, amb més de 35.000 apunts importats pel portal dels bloggers i interessants en el web 2.0 del Penedès. Destaca respecte la darrera actualització l’incorporació del primer bloc en gallec. Al bloc del portal de la Penedesfera www.penedesfera.cat hi ha una estadística dels membres de la comunitat.
D'altra banda ja s'estan preparant les 3es Jornades de la Penedesfera. Al darrer Vins&Blogs, celebrat recentment a Subirats, van sortir temes molt interessants per parlar-hi, relacionats amb la innovació i la tecnologia. Des de llavors, fins i tot ja hi han propostes de taules rodones i opcions de seu de la trobada.

TVE celebra avui els 40 anys de l’espai infantil 'Barri Sèsam'

Quaranta anys ja fa del famós "Barrio Sésamo". Qui, de petit no havia vist aquest espai infantil!.
A mi m'encantava!, i la veritat és que era molt educatiu.
Els seus protagonites t'ensenyaven les coses de manera divertida: els colors, les formes, els números, ... tan divertida qui ni te n'adonaves de que estaves aprenent.
En guardo molt bon record!. Felicitats Barri Sèsam!.

Us penjo la notícia sencera en aquest enllaç

El Lector

La novel·la transcorre en els primers anys cinquanta, Bernhard Schlink relata la historia, en primera persona, com un adolescent de quinze anys que s'enamora d'una dona vint anys major a partir d'una trobada casual. El text és breu, és una història contada pas a pas i de manera retrospectiva. L'adolescent es diu Michael Berg i tot gira entorn d'una història d'amor entre ell i Hanna Schmitz. L'amor, una de les principals variables de la història, és una mostra de l'efervescència eròtica que la desmesura i la novetat poden produir. Michael caminant un dia se sent mal i ha de ser ajudat per Hanna, aquí comença tota una relació eròtica que mai podrà oblidar. Els dos amants s'aniran aproximant, primer serà solament físicament però a mesura que progressin amb la seva relació avancessin amb el seu contacte mental. Abans dels seus relacionis Hanna sempre demana Michael que li llegeixi en veu alta fragments de Tolstói, Goethe, Schiller, Dickens... Gràcies a això, i a la inspiració vocacional cap a l'estudi que li inculca la seva nova amant, Michael passa de ser un estudiant mediocre a ser un complet alumne, començarà a donar valor al món cultural, un món que Hanna vulgues rebre d'ell. Aquest fet serà un fil conductor a una història futura, el motiu pel qual Michael descobrirà una veritat sobre la seva estimada: el seu analfabetisme, Michael comprendrà perquè volia que li llegís, perquè mostrava interès davant uns llibres, i perquè se sentia absorbida per tot el que li contava.

El llibre presenta una idea principal relacionada amb la culpa. L'analfabetisme, és la clau d'elaboració d'una culpa, col·lectiva però també individual, que al El Lector adquireix, a més, tot el pes moral d'una generació que es troba amb els que van sobreviure en els dos sentits de la Segona Guerra Mundial (uns, darrere de la recerca de justícia o informació; i altres, ocupant diversos llocs de figuració pública en aquests primers anys posteriors). El ressalta el sentiment de culpabilitat del món alemany enfront del jueu, com un passat que marca el present de qui no va viure ni va participar d'això. Les noves generacions alemanyes són considerades igual de culpables com ho van anar els seus progenitors. En aquest punt del llibre, s'obre una visió del que va haver de viure la gent en la postguerra, quan ells lluitaven per un futur millor, eren vistos solament pel seu passat, la nova generació va haver de prendre les regnes de la seva nació i jutjar el que s'hisso, però és molt fàcil jutjar les accions una vegada comeses però, que hauríem fet molts en el seu lloc? Aquesta és una pregunta que Hanna dirigeix al jutge, ella se sentia obligada, havia de complir un treball, segurament havent estat en el seu lloc, nosaltres també hauríem seleccionat qui havia d'anar a la mort i qui no. A més sempre existeix l'excusa que d'estar obeint ordenis, però aquesta excusa no pot redimir el que un comet, com éssers humans som conscients de les nostres accions, i per això hem de tenir suficient criteri per a saber què està bé i que no. Un tema que em sembla tenen també rellevància en el relat, és el de la solidaritat, que podria ser el propòsit general de l'escriptor, una solidaritat davant un rostre humà, una dignitat cap a a l'home, un respecte cap a la vida. Aquesta és l'aporti que fa el conductor d'un automòbil a Michael; però si els alemanys hagueren de respectar la dignitat i vida dels jueus, per què no respectar també la vida de Hanna? Ella està pagant pel que tota una societat va cometre, i encara així no va participar d'això tan activament com molts creuen.

Bernhard Schlink, nascut a Alemanya en 1944 (el mateix any que va tenir fi la segona guerra mundial), és part d'una generació tallada pel reflex de la culpa i la vergonya de ser descendent directe de punts que, d'una forma o altra, van col·laborar amb el genocidi. Al Lector això no és un detall, sinó el lloc des d'on es construïxen els personatges.

L'obra no fa més que actualitzar la pregunta sobre què fer amb un holocaust que sobreviu i se superposa a la generació següent. Schlink planteja el desafiament que la lectura té en aquest cas: resumir la història dels personatges però, alhora, encarnar una de les facetes més cruels de la història del Tercer Reich i ho fa des de l'únic punt possible encara que problemàtic, el moral. Quan parla de l'holocaust ho fa d'una manera que es limita solament a descriure, el que em sembla insuficient doncs li dóna poc valor a la idea que Schlink com a escriptor i com alemany desitja plasmar en la seva obra.

Recomanaria aquest llibre, pels aficionats als temes de l’holocaust que volen endinsar-se una mica més a la ment dels alemanys.

Nou calendari escolar

El Conseller d’Educacióha proposat un nou calendari escolar.

El curs que ve el nombrede dies de classe seran el mateixos, però el calendari de festes i vacances esrepartirà de forma diferent. Els nens i nenes començaran l’escola al voltantdel 7 de setembre, i a canvi tindran una setmana de vacances al febrer. Laproposta també suprimeix l’horari intensiu al juny.

Els pares i mares esmostren preocupats amb el nou calendari. Critiquen la setmana de vacances de febrer, ja obligarà a buscar solucions per als pares que treballen, que són lamajoria.

Pots llegir aquesta notícia aquí

Setmana d'activitats extraordinàries

La setmana d'activitats extraodinàries representa una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats, organitzacions, i institucions que ofereixen un servei educatiu en el nostre context. Aquestes visties proposades estan lligades als diferents mòduls dels semestre i cada una té els seus objectius.

Dilluns, 16 de novembre: Visita al Jardí de Cordes de Cerdanyola del Vallès. Els Jardins de Cordes són un nou concepte d'activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen a l'entorn natual. La sortida ens ha permès participar de foma entusiasta en l'execució del circuit de cordes, autosuperar-se a nivell personal en els moments de dificultat que presenti l'activitat, col·laborar, donar suport i ajudar als nostres companys/es al llarg de l'activitat.

Dimarts, 17 de novembre: Visita a Fundació Miró. La Fundació té la col·lecció pública més completa de l’obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques. Em va fascinar, la veritat, ens va ajudar a conèixer més el Miró treballat a classe. Encara que personalment crec que hagués pogut ser més profitós, vam entrar en grups perquè som un grup molt gran i des del meu punt de vista un museu s’ha de contemplar sol, i deixar-se portar amb el que un sent quan està davant d’una obra.

Dimecres, 18 de novembre: Visita a una biblioteca infantil. Des del seminari, el Francesc Garreta ens va demanar que féssim un petit treball sobre les biblioteques infantils. Jo vaig escollir la del meu poble, Vilafranca, i em va sorprendre gratament la quantitat de tallers, activitats, exposicions, etc. que realitzàven els més petits. No ho hagués dit mai!.

Dijous 19 de novembre: Visita a l’escola Joan XXIII. La seva missió: Promoure una educació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat.Ens van portar a un edifici paral·lel a l’escola, el CETEI, on disposen d’ordinadors destinats per a la gent del barri, on fan classes d’informàtica als avis dels nens,... També hi tenien una ràdio i una sala de grabacions.Després ens van portar ja a veure els nens i nenes. Hi havia una aula amb diferents racons de joc simbòlic (perruqueria, una fruiteria, una secció de metges,...) on principalment es treballava la formació d’hàbits, començar a elaborar la seva autonomia personal, aprendre a viure en grup,... El que em va cridar més l’atenció va ser que els nens/es ja tenien incorporades les noves tecnologies en alguns jocs, fent servir les pissarres digitals, magnètiques, ordinadors,... em va sorprendre la facilitat en què els feien servir i amb la rapidesa com ho aprenien!.

Divendres, 20 de novembre: Anem a l’auditori!. Hem fet dues visites. La primera al Museu de la Música on hem fet un recorregut pel silenci sonor, el so ( el temps i l’espai, la modulació, el color i la música com a llenguatge), els orígens comuns de la nostra música, el naixement de la polifonia, l’esperit humanista i el domini de la polifonia, la nova música (el sentit harmònic del barroc), els grans instruments de teclat, els corrents nord-europeus (la producció musical al classicisme), la individualitat al romanticisme, els nous colors i la indústria del sol al segle XIX, la guitarra un diàleg permanent entre la música popular i culta, la tradició i la música popular, viatges els homes viatja la música (África negra, el món islàmic, índia i nepal, …)

I la segona, hem anat a veure l’assaig general al Concert per a escoles d’educació infantil: Corda Descorda. Corda i descorda és un concert pensat per a nens i nenes des dels 2 anys.Com el seu nom indica, els protagonistes del concert són els instruments de corda. Cinc instruments de corda fregada: dos violins, viola, violoncel i contrabaix i un instrument de corda pinçada, la guitarra. En algunes peces s’incorporen dos instruments electròfons que són el violí elèctric i la guitarra elèctrica. Les peces combinen estils molt diferents que van des de cançons infantils tradicionals, música clàssica, música d’autors contemporanis i alguna peça de música moderna. Al llarg del concert hi ha gags que fan de nexe entre una peça i l'altra. El concert està pensat perquè els nens i nenes que hi assisteixin puguin sentir- se molt aprop dels músics i de la música.Hem gaudit com a infants escoltant la música!!!. Emocionant!.

Setmana d'activitats extordinàries!.

I aquí teniu el nostre vídeo! Esperem que us agradi!!!.

Anna, Núria i Laia.

La festa dels morts

De l’antiga Roma al Mèxic actual; d’Europa a la Xina: gairebé tots els pobles del món dediquen un dia als seus morts. L’enyor, la tristesa o la por irracional són alguns dels sentiments que acompanyen les festes i ritus que se celebren arreu del món.Ens acostem a la festa de “tots sants” i patrimoni.gencat et proposa un viatge per conèixer com se celebra aquest dia als cinc continents.Mèxic, la mort amb més color:
Amèrica Llatina viu amb passió el Día de los muertos. Una de les celebracions més conegudes és la que es fa a Mèxic els dies 1 i 2 de novembre.La festa de Tots Sants o el Dia dels Morts mexicà és una fusió entre els costums religiosos dels pobles indígenes i les celebracions catòliques importades pels espanyols. Actualment, la festa se centra en el retorn (temporal) de les ànimes a la terra. Per facilitar aquest viatge, els familiars col·loquen ofrenes, espelmes i pètals de flors per fer visible el camí que va de casa al cementiri. A més, preparen el menjar preferit del difunt i aixequen altars decorats amb objectes artesanats. Una feinada amb un objectiu molt concret: el mort ha de quedar content amb les atencions dels seus familiars per portar-los prosperitat. En cas contrari els pot castigar amb desgràcies de tota mena... Una festa que és tot color i animació i que ha estat declarada per la Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
"All Halos Ve" als EEUU : El terror fascina a tot el món i, en especial, els nord-americans. Per això la festa de l’All Halos Ve (o la “vigília del dia sagrat”), mot del que deriva Halogen, té un èxit rotund als EUA. Van ser els immigrants irlandesos qui van importar aquesta festa cap a Amèrica al segle XIX. Actualment centrada en jos infantils i bromes, els seus orígens provenen del Samhain celta, quan els morts tornaven a les seves antigues cases a la recerca d'un cos per habitar. Per defensar-se, els vius no encenien cap llum i imitaven la vestimenta dels difunts per confondre’s amb ells. Tot un drama, digne del millor Cristopher Lee.
Tots Sants a la catalana, una festa pel paladar: Les castanyes i els panellets són els protagonistes de la festa a casa nostra. La tradició explica que els campaners van “posar de moda” el costum de menjar castanyes la nit de Tots Sants. S’havien d’alimentar bé, ja que tenien la missió de fer sonar les campanes tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar als difunts. Els panellets es poden considerar la versió moderna dels antics àpats i rituals funeraris en homenatge a un ésser estimat.
Xina: el festival Ching Ming És el dia clar (ching) i brillant (ming) que els xinesos dediquen als seus morts. La celebració coincideix amb l’inici de la primavera i els xinesos acudeixen als cementiris per netejar les tombes i fer diferents ofrenes. La gastronomia hi juga un paper destacat ja que al difunt se li ofereix carn, vi, fruita i pastissos. Un altre element important és el salze, l’arbre considerat “enemic de la foscor”. Durant el Ching Ming, els xinesos pengen les seves fulles a les portes per evitar l’entrada de mals esperits.mascarades per honorar els avantpassats

La religió dels Yoruba, present a països africans com Benín i Nigèria, recorda els avantpassats en mascarades que representen el retorn dels esperits a la comunitat: són les Egungun. Els ballarins vesteixen de forma espectacular i són posseïts per l’”esperit col·lectiu” dels avantpassats, que tenen la missió de netejar espiritualment la comunitat. El ritual acaba amb el repartiment d’advertències i benediccions.