Slideshare

Slideshare és un espai gratuit on els usuaris poden enviar presentacions Power Point, que després queden emmagatzemades en format “flash” per ser visualitzades on line. És una opció interessant per compartir presentacions a la xarxa. Adment arxiu de fins 20 Mb, sense transiciones entre diapositives.

Una vegada hem pujat el power i l’hem processat, el converteix en format “flash”, i ja el tenim disponible per penjar-lo al nostre bloc.

Passos per donar-nos d’alta a Slideshare:

1. Anar a la pàgina www.slideshare.net
2. A la part superior a la dreta clicar a “donar d’alta”.
3. Omplir el formulari que ens demana (el mail, nom d’usuari, contrasenya, …).
4. Aceptar els termes d’ús.
5. I per últim, a la part superior, comprovar que apareix el nostre usuari.

Insertar una presentació al nostre espai:

1. Escribim el nostre usuari i contrasenya.
2. Cliquem “upload”.
3. Cliquem “Single Upload”.
4. Seguim tres passos: busquem la presentació que volem pujar a examinar, posem un títol a “title”, per últim cliquem a “upload”.
5. Un cop carregat la presentació ja està publicada.

Publicar la presentació al nostre bloc:

1. Entrem a “My slidespace”, seleccionem la presentació i copiem el codi .html.
2. Situem el cursr al lloc on volem que aparegui la presentació.
3. Entrem a “codi” i enganxem el nostre codi .html. I ja ho tenim!!!.

L'aula d'acollida: Un lloc per una educació globalitzadora

El tutor a l’aula d’acollida ha d’acompanyar al nouvingut a créixer, a aprendre.

Parlem dels sentiments de l’alumne, la metodologia, l’estructura a les aules el tutor,...

Les escoles d’avui en dia ja no són com eren antigament. Ens trobem davant d’una microsocietat a les aules, amb un multiculturalitat que hem de cuidar, respectar i ajudar. Com a futures mestres hem de tenir molt present els seus sentiments, acompanyar i guiar els infants en el seu aprenentatge

Personalment crec que és important que la gent sàpiga que existeix una aula anomenada d'acollida, que és una aula paral·lela a l’aula ordinària on s’ensenya i s'ajuda al nouvingut en aspectes com l'aprenentatge de la llengua i la cultura catalana, les normes, els respecte als altres, l’autonomia personal,... afavorint així la seva integració al país on es troba i evitant el seu aïllament i marginació.

Us penjo el vídeo que vam passar a classe per si el voleu tornar a veure :-)

Aula d'Acollida

Addictes a les noves tecnologies

Un vídeo on s'expliquen diferents casos d'adolescents que tenen dependència a les noves tecnologies, concretament als xats i videojocs.

Aquests adolescents confessen les dificultats que han tingut per tirar endevant, per tornar a tenir interès en altres coses que no siguin només jugar i xatejar.

M'han cridat l'atenció dos casos.

El primer d'una noia l'Aida que va estar més d'un any addicta al xat (messenger). Se'n va adonar en una xerrrada sobre les adiccions modernes.

La seva mare explica que en un trimestre va suspendre sis assignatures per la seva dependència. Rep tractament psicològic.

El segon: Existeixen tallers de pares i fills on aprenen a conviure amb les consoles. Mario i Pablo de set anys controlen l'ús que en fan ja els seus pares els hi han posat unes normes (per exemple jugar junts i/o jugar-hi una hora).

Opino que jugar a videojocs o xatejar no és pas dolent, sempre que es faci amb moderació. Els extrems mai són bons. Per ningú.

Ho sabies? Secrets de Nadal...

Les tradicions i costums són una manera de fer present avui en dia, el que es feia o el que ocurria abans, en temps passat. Són fets que passen d'una generació a una altra de forma oral o escrita. Es pot dir que la tradició és allò que els nostres avantpassats ens han fet arribar.

Per què mengem torrons al Nadal?
Segons la llegenda va ser un pastisser català qui va inventar el torró, l'any 1703. En aquella època, la pesta assolia la ciutat de Barcelona. Es va convocar un concurs de pastissos que puguessin aguantar i conservar-se molt de temps sense fer-se malbé (llavors no hi havia neveres). El guanyador va el ser el pastisser Pau Turró, que va inventar una massa de massapà amb els ingredients que tenia: ametlles, sucre i mel... També hi ha la creença que van ser els àrabs de la península ibèrica, de gran tradició repostera.
El torró es menja al Nadal perquè abans era un producte complementari del cicle agrari. Es feia a les cases de la gent, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre perquè era quan ja s'havien recolectat les matèries primeres per a elaborar el torró (ametlles, sucre i mel).
Però ara, es pot consumir durant la resta de l'any, de fet el mengen molts esportistes per la gran energia que aporten els fruits secs!.

La màgia de l'arbre de Nadal...
L'arbre de Nadal és decorat amb il•lusió per tots els membres de la casa. Boles, ninotets, tires de colors, llums… qualsevol element d'aquests és perfecte per aportar encara més alegria i il•lusióal Nadal.La tradició de

decorar un arbre en Nadal ve de lluny. Sembla que va ser a Alemanya, durant la primera meitat del segle VIII. El missioner britànic Sant Bonifaci estava pr

edicant un sermó, el dia de Nadal, a uns druides alemanys per convèncer-los que el roure

no era un arbre sagrat. Va tallar-ne un i aquest va tirar al següent, fins que van caure tots menys un avet, al qual van anomenar arbre del nen Jesús. Aquesta tradició no va arribar a Espanya fins al primer quart del segle XX.
L'arbre de nadal és la representació d'un antic costum celta. De l'arbre penjaven tots els desitjos per al nou any.
Abans es guarnien amb pomes (que ara substituim per boles de colors, perquè sinó les pomes es farien malbé) i amb espelmes (ara ho fem amb llums intermitents, perquè sinó l'arbre es cremaria).
S'acostuma a posar una estrella a la punta de l'arbre que representa la fe que ha de guiar les nostres vides.

Flor de Nadal
O flor de Pasqua, és una de les més venudes i regalades per aquestes dates perquè diuen que porta molt bona sort. Tant si la porta com si no, és molt decorativa i alegre pels seus vius colors.
L'origen d'aquesta planta està en els asteques, que l'utilitzaven amb fins medicinals per a preparar remeis casolans contra la febre. Floreix al desembre i els pares franciscans de Mèxic la van començar a utilitzar al segle XVII per a guarnir la processó de la Nativitat. L'any 1825, Jeul Roberts Poinsset, primer ambaixador dels Estats Units
a Mèxic, es va quedar fascinat en veure aquestes meravelloses plantes i va decidir enviar-les al seu país i després van arribar a Europa, d'aquí ve el nom científic de Ponsetia.

El Pare-Noël
Aquí el coneixem com a Pare Noel i també tenim el Caga Tió i el Reis Mags d'Orient.

En altres països s'anomena Santa Claus, Sant Nicolau, Sinterklaas...

Aquí mengem raïm i a Itàlia, un plat de llenties!!!

El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.

A Itàlia tenen un dels costums més peculiars del món. Sobretot els romans i napolitans, quan arriba la mitjanit llencen per la finestra mobles i trastos vells com a símbol per acabar amb el passat. Abans, però, gairebé totes les taules italianes serveixen llenties per sopar el dia de Sant Silvestre ja que diuen que aquell que les menja tindrà diners tot l'any.

Qui va escriure la primera postal de Nadal?
L'any 1843, el britànic sir Henry Cole, un home de negocis de Londres que editava llibres infantils, va encarregar al seu amic John Horsley uns dibuixos amb escenes nadalenques que va reproduir en una imprempta amb un petit missatge de bons desitjos i felicitació per als seus coneguts.
Algunes d'aquestes postals les va posar a la venda a la seva llibreria. L'any següent, la cort de la Reina Victòria va imitar aquesta manera de felicitar el Nadal.

Per què la nit del 24 de desembre se li diu la "Missa del Gall"? On és el gall?
L’origen de la Missa del Gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va saber que havia nascut Jesús. Ell va ser l'encarregat d'anunciar-ho a tothom. Per això, antigament i encara a molts pobles, el cant del gall dóna inici a la Missa.
Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una Missa solemne com és actualment.
Antigament, la famílies senceres sortien al carrer amb fanals i instruments musicals i marxaven amb la música fins la porta de l'església. Esperaven fins que se sentia el crit del gall a la mitjanit, moment en el qual començava la missa. Acabada la cerimònia, les famílies tornaven cap a casa on tenien preparat un ressopó que acompanyaven amb cava.
Una de les tradicions que ha perdurat d'aquesta nit és la d'estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.

Les TIC a les escoles

Reportatge del Periodico de Catalunya sobre les noves tecnologies a l'escola:
Amb el títol Escoles del S.XXI comença aquest reportatge.
El conseller d'educació Ernest Maragall defensa les noves tecnologies a l'aula. També la opinió d'Eduard Trens, president de l'AMPA d'un centre escolar, que ens assenyala la importància de que cada nen disposi d'un ordinador, amb un programari perquè pugi treballar.
El que més m'ha cridat l'atenció és que encara hi ha professors que donen l'esquena a les noves tecnologies. Aquest és el cas dels professors de ciències (amb un 91,6%) i els professors de matemàtiques (amb un 87,1%) que encara prefereixen les classes magistrals per impartir la seva matèria.

2009, any Europeu de la Creativitat i la Innovació

Sota l'eslògan "Imagina. Crea. Innova", el Parlament Europeu ha declarat oficialment el 2009 com un any el qual la innovació és la gran protagonista.

Amb aquesta iniciativa, la Unió Europea pretén que en el 2009, els seus ciutadans puguin afrontar els desafiaments futurs en millors condicions mitjançant una major ocupació del coneixement, i la innovació ràpida, que requereix amplificar la base d'habilitats creatives de la majoria de la població. D'aquesta manera es dóna major èmfasi a la creativitat i a la innovació en els àmbits del desenvolupament personal, social i econòmic.

Es busca promoure el talent humà i les diverses propostes creatives en àmbits com l'educació (des d'edats molt primerenques), la cultura, l'empresa, a nivell regional, en les polítiques d'investigació, socials i d'ocupació, així com en les polítiques energètiques, de transport, medi ambient i la societat de la informació. Aquesta acció hauria de promoure la resolució dels problemes i l'ús pràctic de coneixement i idees, incloent les formes d'innovació social i emprenedora.

Ján Figel, el comissari de la Unió Europea responsable d'educació, la cultura i la joventut, creu que "conscienciar públicament és una manera eficaç per a ajudar a trobar desafiaments; divulgar la informació sobre bones pràctiques, estimular l'educació i la investigació, la creativitat i la innovació, i promoure el debat de política i el canvi amb la finalitat de combinar l'acció en Comunitat a nivells nacionals, regionals i locals, generant sinergies i ajudant a concentrar el debat de política en qüestions específiques.

La Comissió no ha proposat un pressupost específic per a l'Any argumentant que la iniciativa pot organitzar pot utilitzar els programes d'Unió Europea ja existents planificant correctament la despesa administrativa. Encara que, per això, s'hauran d'incloure campanyes d'informació que aixequin consciències, debats, reunions, conferències i promoguen una àmplia varietat de projectes a nivell regional, nacional i europeu.

Per al pròxim 2010, l'agenda de Lisboa fixa com objectiu principal que la Unió Europea es converteixi en l'economia basada en el coneixement més competitiva del món.

Creativitat enfront la crisi

Així ho presenta - "creativitat enfront la crisi" - el propi Parlament Europeu:

En aquest context, a l'abril de 2009 el Comitè de les Regions i la Comissió Europea celebraran un fòrum que acaba d'obrir la seva convocatòria de participació als talents creatius joves de la Unió Europea que hagin contribuït al desenvolupament local promovent els seus propis negocis.També ho expressa en l'article publicat recentment a El País, Daniel Innerarity, on tancava el seu article afirmant que "Segurament no tenim molt clar com resoldre els problemes plantejats per les crisis financeres, els riscos ecològics, la sostenibilitat de les prestacions socials o el futur d'Europa, però podem estar segurs que ens es exigirà un enorme esforç d'imaginació col·lectiva".

¿Les ciutats poden ser creatives?

Els avantatges competitius de les ciutats creatives enfront de la crisi existeixen... Tal és així que Juan Freire va escriure fa uns mesos un posts sobre les diferències d'impacte de la crisi llavors només emergent en unes ciutats i altres de EE.UU en funció de la seva capacitat creativa. També fa poc Paco González en radarq.net va dedicar uns paràgrafs a analitzar el paper de les empreses creatives a les ciutats.

Encara que poques referències més s'han trobat a aquest any europeu relacionades amb les ciutats o l'escala local. Les indústries culturals, els sectors socials empresarials més dinàmics, el teixit empresarial local més emergent dedicat a activitats creatives, de disseny i d'alt valor afegit per la seva intensitat en coneixement han demostrat la seva contribució al desenvolupament local i de diferents formes.

Es coneixen iniciatives urbanes a nivell estatal amb un alt component imaginatiu, creatiu i de difusió en el teixit local dels valors de la innovació com estratègia, i en les quals, bé des de la iniciativa privada o des de la pública, s'han barrejat els aspectes d'investigació, experimentació, exposició, formació i producció. Alguns exemples poden ser el Medialab Prado a Madrid, el pròxim AldeaLab C3 a Càceres, el projecte Alhóndiga Bilbao, el Proyecto Lunar a Andalusia, LABoral a Gijón, HANGAR a Barcelona, Matadero a Madrid,ZEMOS98 a Sevilla, i fins i tot, en territoris rurals, com el cas del Living Lab de Abla a (Almeria).

Google Docs

Google Docs és un espai personal on podem crear via web documents de text, fulls de càlcul i presentacions. Primerament per accedir-hi cal tenir un compte de correu de Gmail.

Google docs ens permet crear cinc elements: Formulari, amb el que podem recollir informació d’altre usuaris. Document, un document de text. Presentació, basada en diapositives. Full de càlcul. Carpeta, per organitzar els nostres elements. Cliquem Document. A la part superior esquerra, ens apareix el títol de document (el nom amb el que es guardarà), la data i el nom de l’autor. Per canviar el nom, cliquem sobre el títol i ens apareixerà una casella demanant el nom que li volem posar.

.

Tria qui pot accedir als teus documents: Només cal introduir l’adreça electrònica del usuaris amb qui vulgueu compartir i enviar-los una invitació.ç

Comparteix immediatament: Qualsevol usuari convidat podrà accedir-ho tan aviat com iniciï la sessió.

No et preocupis si ho has deixat a mitges: Google Docs et permet guardar el document com el tinguis, i posteriorment tornar-ho a reprendre.