Audacity

Cada cop més es van incorporant les noves tecnologies a l’escola.

L’ús de la ràdio, per exemple, facilita la comunicació i el desenvolupament del llenguatge. Els nens/es fan històries narrades amb format digital. de la ràdio, per exemple, facilita la comunicació i el desenvolupament del llenguatge. Els nens/es fan històries narrades amb format digital.

-L’Audacity és un programa que potresultar molt útil a l’escola. programa que ens permet gravar la veuendirecte o importar sons que ja estan gravats, modificar-los, i fins i totimportar música per tal que s’escolti de fons.

Es pot trobar gratuïtament a internet i fins itot en català.

- El primer que fem és endollar el micròfon. Pergravar la nostra veu “cliquem” rec i quan acabem de gravar-la “cliquem” stop.

- Els espais que hem deixat en blanc entregravacions, o a l’inici i al final els podem retallar.

-També podem les parts del so que volem ampliaro rebaixar els decibels.

- Un cop gravada la primera veu, l’hem d’exportarcom a wav, i així amb totes les veus que gravem. Un cop estiguin totesgravades, “cliquem” el botó i les anemposant una a sota de l’altra perquè si no ho féssim sonarien totes de cop. Uncop ben ajustades les exportem com a wav.

- Amb el botó podem retallar les parts de la pista que noens agraden.

- També podem importar àudio. A l’hora de fer-hohem de tenir en compte el volum perquè hi ha moments que marquen diferències (crescendo,descrescendo, el final,...) - Per fer-ho “cliquem” marquem on volem variar el volumi ens fixem que surten tres punts blancs. Marquem llavors el punt inicial, unpunt aproximat on la música començarà a créixer i un punt central. Sense deixarde “clicar” el cursor en posem sobre els punts i anem graduant el volum per talde que soni fluix, fort,.. també ho podem escurçar, tirar endarrera,...

- Per poder penjar l’àudio ja gravat, hem d’anara Google Sites i crear un adreça URL. Un cop creada, adjuntem l’àudio i ja lapodem penjar al bloc.

Per escoltar-ho fes clic aquí

Crítica d'un text literari

Quim Monzó
Mil cretins                                    
Quaderns Crema
174 pàg.
10,45 €

Aquest llibre apareix dividit en dos parts clarament diferenciades. La primera part està composta per set contes, mentre que la segona es compon de dotze textos curts però de molta intensitat.

En un dels contes més afortunats de Mil cretins, la parella protagonista, per referir-se als metges i a la gent gran que viuen en un geriàtric sense consciència de la penosa existència que porten, els anomena “cretins”. Mil cretins?. En el conjunt del llibre recorreria, en canvi, a aquells éssers que vaguen per la ciutat, els cretins, que ens fan la vida més incòmode i antipàtica; així com els protagonistes de “La plenitud de l’estiu”, que actuen com dibuixos animats, amb gests mecànics i el lloc comú sempre a punt; o “Xiatsu” aquest altre grup de l’institut de medicina tradicional xinesa, que amb les molèsties que genera, aconsegueix expulsar del bar als clients solitaris. En el “Senyor Beneset” s’explica com una persona de la tercera edat vidu es transforma en transvestit davant la mirada impassible del seu fill, qui ha anat a visitar-lo a un geriàtric, però prefereix no discutir amb el seu pare. "Miro per la finestra" és la història d'un home sense ganes de res que es dedica a observar als habitants de l'edifici de davant o el carrer mateix. Fins que la trucada de telèfon de la Mònica el fa reflexionar en el que podria veure si visqués en un lloc diferent. El narrador distingeix entre mirar i veure, i aquí el seu personatge podria dir-se que mira amb la consciència d'estar mirant. "L'arribada de la primavera" tracta de la vida en els geriàtrics, de la lenta agonia dels avis, del que costa abandonar el món, malgrat que ja no ens quedi res a fer en ell. I tot això vist per un home solter que s'enfronta a la deterioració dels seus pares, a l’alzeimer i a l'eutanàsia, a la demència senil dels seus progenitors, a les restes de vida que han deixat al pis que habitaven... Un món, en suma, construït (s'apunta) amb objectes espatllats que mai es llençaven per si de cas. Una altra de la peces més aconseguides és "Dissabte", on es narra la venjança d'una vídua, qui destrossa totes les fotos en les que apareix el seu marit i el món que va compartir amb ell, desmantellant la casa, els mobles, la seva roba, llençant-lo tot a les escombraries... En el desenllaç, la dona fins i tot pensa en arrencar-se la pell. "Trenta línies", un petit relat que inclou una poètica, on la necessitat d'escriure un text breu li fa descobrir que, sovint, l'extensió no és més que una manera d'encobrir, de dissimular, que tot just hi ha res a dir. Hi ha, però, algunes altres com "La sang del mes que ve", "Una nit"; així com "Un tall", que presenten una situació bastant absurda.

Relats curts de vides senzilles i quotidianes, magníficament ben contades. En tots ens parla de la vellesa, del dolor, de la desesperança i malgrat tot de l’afany amb què tots ens aferrem a la vida. Vida que sovint al final es desenvolupa a les sales dels geriàtrics, amb una soledat i tristesa absolutes, trencada un o dos cops la setmana per la visita apressada d’algun fill. També la incomprensió i la incomunicació entre generacions, la dels pares i la dels fills incompatibles en quant a expectatives i il·lusions. 

Els contes més anecdòtics, oxigenen els més tràgics i transcendents, on tampoc s’escapa l'humor negre que tant caracteritza a Monzó. Però el que realment és potent en aquest escriptor és que li dóna un to personal als seus relats, una mirada tan reflexiva com precisa sobre la realitat, ja que es deté en uns detalls els quals tot just hi solem pensar, convidant-nos a tornar a observar la realitat, els éssers que ens envolten, els objectes i les conductes, des d'una perspectiva diferent, partint d'altres coordenades.

Sólo vine a hablar por teléfono

Navegant per internet buscant alguna pista d'on comprar el llibre "Sólo vine a hablar por teléfono" de Gabriel García Márquez, he trobat tot el conte sencer i m'ha resultat molt interessant.


Us deixo aquest enllaç per si ho voleu llegir.


Un petonet!.

Està fet tot un actor...

Manipulant als pares!

Boníssim! jajaja!!!

Notebook i Delicious

Google Netbook és l’eina per emmagatzemar tot tipus de notes i guardar-les al teu compte de Google a Internet. El seu funcionament és molt senzill i pràctic. Tant sols s’ha de clicar a l’icona de notes i s’obre una petita finestra des d’on pots veure, afegir i gestionar les teves notes.

Notebook, permet també arrestar i organitzar les teves notes com tu vulguis de la forma que et resulti més fàcil. Si les vols compartir, pots fer pública la teva llibreta de notes donant una direcció pública, i la gent hi podrà accedir.

Delicious és una pàgina web en la que també podem emmagatzemar totes les

nostres pàgines preferides i poder-les consultar des de qualsevol ordinador. La diferència és que Delicious es defineix com una xarxa social, per tant hi podem fer crear una xarxa de diferents amics, compartir-hi i recomenar les teves pàgines.

Notebook i Delicious no impliquen que hagis de deixar de guardar enllaços al teu ordinador (prefereits). Pots usar el sistema clàssic per als enllaços que siguin molt personals i el delicious, per exemple, utilitzar-lo per aquells enllaços que vols compartir amb els demés usuaris.

Opinió personal: Em decanto més per Delicious perquè crec que és més factible, trobo molt intel·ligent poder enviar diferents documents que hi tens penjat a la teva xarxa social.

Children see, children do. Make your influence positive.

Hem de ser conscients que per l'infant l'adult és com un model, el seu referent. Per tant, imitarà la seva conducta, la seva forma de ser, el que expressa i com ho expressa.


Hem de tenir especial cura en no cometre errors, l'educació és més fràgil del que un es pensa.

Per desgràcia aquestes coses passen, i seguiran passant.

Quins artistes!.

Nens i nenes de P3 "fan de" Miró i pinten diferents imatges a partir de les explicacions que li ha donat la mestra sobre qui era Miró, la seva vida, com pintava, ...  I després les enganxen totes a un mural.


Quines obres d'art!.  Que bé que ho han fet!.