La festa dels morts

De l’antiga Roma al Mèxic actual; d’Europa a la Xina: gairebé tots els pobles del món dediquen un dia als seus morts. L’enyor, la tristesa o la por irracional són alguns dels sentiments que acompanyen les festes i ritus que se celebren arreu del món.Ens acostem a la festa de “tots sants” i patrimoni.gencat et proposa un viatge per conèixer com se celebra aquest dia als cinc continents.Mèxic, la mort amb més color:
Amèrica Llatina viu amb passió el Día de los muertos. Una de les celebracions més conegudes és la que es fa a Mèxic els dies 1 i 2 de novembre.La festa de Tots Sants o el Dia dels Morts mexicà és una fusió entre els costums religiosos dels pobles indígenes i les celebracions catòliques importades pels espanyols. Actualment, la festa se centra en el retorn (temporal) de les ànimes a la terra. Per facilitar aquest viatge, els familiars col·loquen ofrenes, espelmes i pètals de flors per fer visible el camí que va de casa al cementiri. A més, preparen el menjar preferit del difunt i aixequen altars decorats amb objectes artesanats. Una feinada amb un objectiu molt concret: el mort ha de quedar content amb les atencions dels seus familiars per portar-los prosperitat. En cas contrari els pot castigar amb desgràcies de tota mena... Una festa que és tot color i animació i que ha estat declarada per la Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
"All Halos Ve" als EEUU : El terror fascina a tot el món i, en especial, els nord-americans. Per això la festa de l’All Halos Ve (o la “vigília del dia sagrat”), mot del que deriva Halogen, té un èxit rotund als EUA. Van ser els immigrants irlandesos qui van importar aquesta festa cap a Amèrica al segle XIX. Actualment centrada en jos infantils i bromes, els seus orígens provenen del Samhain celta, quan els morts tornaven a les seves antigues cases a la recerca d'un cos per habitar. Per defensar-se, els vius no encenien cap llum i imitaven la vestimenta dels difunts per confondre’s amb ells. Tot un drama, digne del millor Cristopher Lee.
Tots Sants a la catalana, una festa pel paladar: Les castanyes i els panellets són els protagonistes de la festa a casa nostra. La tradició explica que els campaners van “posar de moda” el costum de menjar castanyes la nit de Tots Sants. S’havien d’alimentar bé, ja que tenien la missió de fer sonar les campanes tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar als difunts. Els panellets es poden considerar la versió moderna dels antics àpats i rituals funeraris en homenatge a un ésser estimat.
Xina: el festival Ching Ming És el dia clar (ching) i brillant (ming) que els xinesos dediquen als seus morts. La celebració coincideix amb l’inici de la primavera i els xinesos acudeixen als cementiris per netejar les tombes i fer diferents ofrenes. La gastronomia hi juga un paper destacat ja que al difunt se li ofereix carn, vi, fruita i pastissos. Un altre element important és el salze, l’arbre considerat “enemic de la foscor”. Durant el Ching Ming, els xinesos pengen les seves fulles a les portes per evitar l’entrada de mals esperits.mascarades per honorar els avantpassats

La religió dels Yoruba, present a països africans com Benín i Nigèria, recorda els avantpassats en mascarades que representen el retorn dels esperits a la comunitat: són les Egungun. Els ballarins vesteixen de forma espectacular i són posseïts per l’”esperit col·lectiu” dels avantpassats, que tenen la missió de netejar espiritualment la comunitat. El ritual acaba amb el repartiment d’advertències i benediccions.

Menjar en família ajuda que els nens mengin més fruites i verdures i rendeixin més a l'escola

Els nens que mengen en família consumeixen més fruites i verdures i menys fregits i greixos que aquells nens que no comparteixen taula amb els seus pares, i a més rendeixen més al col·legi, segons un estudi elaborat per Knorr sota el lema 'Cada menjar és una oportunitat'.
A més, la meitat de les paraules que aprenen els nens les escolten a la taula, de manera que de cada dues mil noves paraules que agreguen al seu vocabulari, mil les escolten per primera vegada compartint la taula.
L'estudi, fet en més de 15 països, assenyala que les parelles que mengen més vegades juntes continuen més anys unides. El catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Contreras ha afirmat que a Espanya menjar és un ritual social i implica necessàriament menjar en companyia.
La responsable de nutrició d'Unilever Espanya, Raquel Bernacer, ha assegurat que compartir taula regularment "aporta beneficis en termes de benestar físic, social, emocional i nutricional, així com també al desenvolupament i socialització de nens i adults".
A Espanya, vuit de cada deu entrevistats considera menjar en família com un bé que cal protegir i més del 75% creuen que influeixen positivament en el benestar personal, tot i que el ritme de vida actual ho fa difícil.
Catalunya és la comunitat espanyola on més nens mengen al col·legi (33,9%), seguida del País Basc (33,2%), Madrid (21,9%) i València (19,3%). En canvi, a Andalusia el 77,6% dels nens mengen a casa amb la família.
El cap de setmana augmenta el percentatge d'espanyols que mengen en família i diumenge és el dia en el qual més es fa, ja que un 70,6% dels espanyols menja l'últim dia de la setmana amb tota la família i gairebé un 20% amb algun dels seus membres. Espanya també presta especial atenció al menjar tradicional, i una mitjana de 8,5 receptes que s'elaboren són casolanes --sent la paella el plat per excel·lència per compartir en aquest context-- i només 1,5 de cada 10 menjars són plats preparats.
La majoria dels espanyols coincideix que els nens que mengen amb la família són més propensos a tenir millor hàbits d'alimentació, parlen més sobre els seus problemes, són més sans i feliços i tenen millors maneres.
L'estudi conclou que menjar en família és un bé preat per als espanyols que cal conservar pels seus efectes positius i perquè crea llaços més forts entre els seus membres.

20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants

Tot i que no va ser fins a l'octubre del 1945 quan va néixer oficialment l'Organització de les Nacions Unides, ja al gener del 1942, i enmig de la II Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va utilitzar per primera vegada aquest nom. I des de la seva creació, una de les preocupacions principals de l'Organització de les Nacions Unides ha estat el benestar i els drets dels infants. Tant és així que un dels primers actes de l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser la creació del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).Nacions Unides també ha volgut crear instruments legals que protegeixin els drets dels infants. Ja a la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada l'any 1948, es reconeix que la infància ha de ser objecte d'especial cura i atenció. Posteriorment a aquesta Declaració, Nacions Unides ha tractat els drets de la infància als Pactes Internacionals de Drets Humans a través de dos instruments legals específicament dedicats a la infància: la Declaració dels Drets dels Infants de 1959 i la Convenció dels Drets dels Infants de 1989La Declaració dels Drets dels Infants de 1959, constitueix una referència moral per a la defensa dels drets de la infància i una guia d'actuació per als poders públics i privats.Adoptada per L'assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.

PRINCIPIS
Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.
Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

Saber escoltar...

Els programes que he fet servir han sigut l’Audacity i el Movie Maker.
Passos realitzats:
- Obrir l’audacity i gravar el text escollit.
- Afegir música: projecto -> importar audio. He reduir el volum per tal que no “solapés” el text.
- Guardar l’audio. Fitxer –> Exportar com a wav.
- Buscar imatges relacionades amb el tema.
- Obrir el movie maker. Importar imágenes (introdueix totes les imatges buscades), importar àudio.
- “ Arrestrar” cada imatge i l’àudio.
- Un cop “arrestrades” totes les imatges li donarem efectes: colecciones -> transiciones de vídeo -> escollir quina volem posar -> “arrestrar fins la imatge”.
- Guardem el movie maker i després anem a archivo -> guardar archivo de película.
- El guardem amb la opció que més ens desitjem i llestos, ja tenim la gravació!!!.

Els premis nacionals d'Educació reconeixen la tasca de la Blanquerna i d'un dels seus fundadors

L'escola de Mestres Blanquerna, queaquest any celebra el seu 60è aniversari, va ser premiada ahir en el transcursde la Nit de l'Educació, que va ser presidida pel conseller d'Educació, ErnestMaragall. Durant l'acte, celebrat a l'Auditori, es van entregar diversosguardons que premien la qualitat de l'educació: els premis Catalunyad'Educació, el premi extraordinari de batxillerat, el premi Pere Calders itambé els premis del concurs d'oratòria en diverses llengües.

Els premis Catalunya d'Educació,creats l'any 2001, reconeixen la trajectòria i la tasca professional demestres, professores, professors, centres educatius i institucions. L'Escola deMestres Blanquerna va rebre el guardó en la categoria d'institucions, dotat amb6.000 euros, i que s'entrega a entitats que han contribuït a construir unaescola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit perla defensa dels seus valors. El pare Francesc Riu, un dels fundadors deBlanquerna, va rebre el premi extraordinari com a formador del personaldirectiu i del professorat de centres escolar. El premi Marta Mata, dotat amb12.000 euros, va ser per a Anicet Cosialls, que va ser reconegut per la sevatasca docent i per les seves propostes per acostar la ciència a la ciutadania.L'institut Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat va rebre el premi en lacategoria de centres docents, dotat amb 12.000 euros, amb el qual es reconeixl'aposta per la incorporació de les noves tecnologies a les aules i per lamillora del coneixement de llengües estrangeres.

Per altra banda,davant de l'Auditori es van concentrar ahir unes dues-centes persones, quehavien estat convocades pel sindicat USTEC, les quals van demanar la dimissiódel conseller.

Power Point

El Power Point és un programa de Microsoft que permet fer presentacions. Aquestes presentacions serveixen per comunicar idees i projectes a un directori, una classe, ... El seu sistema és bastant senzill: es creen diapositives que contenen diferent informació en format text, dibuixos, gràfics o vídeos. Els arxius que contenen presentacions Power Point els reconeixerem per la seva extensió .ppt

La influència del Power Point al món ha sigut enorme, i no ha estat exempta de crítiques. Alguns exemples són els que opinen que el seu ús és per presentacions que posen massa èmfasi en la forma, deixant una mica de costat el contingut de la presentació, o també alguns opinen que se li dóna massa importància al presentador, en contrast amb el missatge.

A continuació explicaré alguns avantatges i inconvenients que hem de tenir en compte:

Els avantatges: L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de l’esquema. Permet incorporar imatges il·lustratives. Permet crear esquemes de manera que es fa més fàcil de llegir la matèria, podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions. L’alumne té més facilitat per aprendre apunts. Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts.

Els inconvenients: Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat. L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla. Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitzat. Hi pot haver un abús dels elements multimedials. Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes. Una idea generalitzada és que si incorporem molts efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs. Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid. S’estableix a classe un doble discurs, el dels oradors que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

Una bona presentació no és aquella amb el millor Power Point sinó la més completa i menys carregada, més al gra. Hi ha alguns trets útils que qualsevol persona hauria de saber abans d’elaborar la seva presentació:

- Presentacions que treballen en espais i moments que van més enllà de la situació de classe formal. Hi ha un abans i un després tant per part de l’alumne com del professor.

- Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.

- Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element més que ens facilita l’expressió a classe i sobretot el treball referent a actituds, normes i valors o el treball més encaminat a les emocions.

- Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.

- Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.

- Presentacions que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.

- La no limitació de l’ús del programa Power Point a les presentacions i pensar que es tracta d’una bona feina amb moltes més possibilitats que les de crear i visualitzar diapositives.

- El Power Point dóna suport i potencia les metodologies que conscientment vulguem emprar a classe. No ens les delimita ni les contraseny.

Llegenda del campanar de Vilafranca

Quan s'acabaren elstreballs de construcció. al segle XVI, tot traient les bastides i els taulons,s'adonaren que el campanar seguia creixent.

L'alarma s'escampà per tota la vila; tothom parlava del fet i la gent patiaperquè en el cas que continués alçant-se, el campanar...cauria!
Un espavilat sastre, anomenat Jaumet, trobà la solució. Lligà una cinta a daltdel campanar, amb moltes penes i trifulgues i deixà que l'altra part toqués aterra.
L'endemà l'alarma havia augmentat: amb la humitat de la nit la cinta haviaencongit un pam! Si no arriba a ser per un ban de l'Ajuntament demanantserenitat als veïns, Vilafranca s'hauria quedat buida.
El campanar de Vilafranca es féu famós per tot el país, tant aviat creixia coms'encongia.